La crua realitat de la Divisió d'Honor:
Estratègia als taulers... i a la caixa.
4 ronda a can BARCELONA

Mantenir un equip a la màxima categoria dels escacs catalans és, sovint, una guerra de guerrilles pressupostària. Quan la glòria del trofeu ja s'ha tastat en temporades anteriors, la motivació per fer grans inversions disminueix davant d'una realitat innegable: la Lliga Catalana no té premis econòmics, ni al·licients de normes internacionals, ni per tal que els joves hi vulguin arribar a jugar per obtenir una compensació econòmica a tant d’esforç.

1. El cost d'un "Dream Team"

Portar GMs destacats a cada ronda no només implica pagar els seus honoraris, sinó també vols, allotjaments i dietes. Multiplicar això per les 10 jornades de la competició és una despesa que pocs clubs poden (o volen) assumir si no hi ha un retorn tangible més enllà del prestigi.

2. La "selecció de batalles"

És molt més intel·ligent reservar les "primeres espasses" per a moments clau:

• Matxs contra rivals directes per evitar el descens.
• Enfrontaments decisius per entrar al play-off.
• Rondes on el prestigi del club està en joc contra rivals històrics.

3. L'al·licient de la base

Aquesta gestió "selectiva" del pressupost té un efecte col·lateral positiu (com s'ha vist aquest dissabte amb el Platja d'Aro): dona volada als jugadors de casa. Que els jugadors del club o de cost més baix puguin mesurar-se contra els GMs que porten altres equips (com el Barcelona en aquest cas) és la millor escola possible. No hi ha millor incentiu per a un MF local que fer "suar sang" a un GM que cobra per jugar.

Conclusió: La victòria moral

El que va passar dissabte té encara més mèrit sota aquesta òptica. El Barcelona va anar amb "tot" (probablement per una qüestió d'orgull i per assegurar el tret després de l'any passat), mentre que el Platja d'Aro va fer una gestió eficient dels seus recursos.

Perdre per la mínima en aquestes condicions no és una derrota; és una lliçó d'eficiència. Hem demostrat que amb una bona estructura de club i jugadors compromesos, es pot mirar de tu a tu a qualsevol rival.

Anècdota final e inicial, doncs cap dels dos SALGADO’S jugaven una partida a DH des de fa molt de temps, veurem si mai repetiran. 

El "Duel dels Salgado": David contra Goliat

Amb les baixes sensibles de les figures principals de l'equip local, el morbo es va centrar en el cognom Salgado, present a banda i banda. Però a Platja d'Aro tenim la nostra pròpia lògica: els rànquings estan per trencar-los.

Durant la setmana, una llegenda del Platja d’Aro, Carlos Salgado Allaria, amb qui vam pujar temporada rere temporada de categoria fins arribar a l’elit, va veure que per qüestions de la deessa caissa podia jugar aquest dissabte, i nosaltres ho vàrem aprofitar acollint-nos a la possibilitat d’alinear un jugador sense X, però necessitàvem 9x prèvies, feina que a vegades es dificultosa, amb l’emoció de poder alinear un MF molt experimentat en el per equips, jugant amb “blanquitas” com diu ell, que a més li entressin en una preparació que té de fa anys, com jo havia pronosticat era punt segur, contra qui fos del BCN, aquest encert feia, que les opcions milloressin, i vam estar a punt, de donar la sorpresa, doncs també va aconseguir una bona victòria el MI Julio Alonso, qui està fent un gran treball pel nostre club, ja en la seva segona temporada. Malauradament vam tombar el rei tres dels nostres gladiadors, així que finalment vam perdre per la mínima doncs la resta de lluites aferrissades van acabar en taules.

El protagonisme absolut, que en principi era per en Salgado el Bueno, però, va ser per a en Carlos Salgado (el nostre MF "el malo" broma, que ell utilitza, però que finalment li va poder explicar a la persona que pel seu èxit i cognom, fa que ell digui soy Salgado el malo). Mentre els GMs del Barça intentaven imposar la seva jerarquia, en Carlos va desplegar una d'aquelles línies de "pedra picada". Va asfixiar el seu rival amb una paciència infinita i una pulcritud tècnica que va fer que més d'un Gran Mestre de la sala s'aixequés per mirar què estava passant en aquell tauler.

L'Harut frena un gegant: Al primer tauler, el GM Iván Salgado (el "bueno" de la FIDE) tenia la missió de passar el corró. Però es va topar amb un Harut (el nostre MI conegut com BLACK WIZARD.

Sergei VEDMEDIUC IM de Moldavia, fitxatge de darrer moment per cobrir possibles baixes, també va aconseguir taules amb un altre GM del BCN, i al tercer tauler el nostre MF Gennady KOZLOV qui ja porta amb nosaltres moltes temporades, i que segurament ha fet normes de MI a la lliga catalana que no li han estat reconegudes, també taules amb un altre fort GM, al tauler número 9 el nostre barceloní, que ja tenim amb nosaltres fa anys en Marc Juan Bartrolí no va poder passar de l’empat en una bona partida amb un rival que el superava en cent punts d’ELO en definitiva una llàstima perquè la victòria o empat era molt i molt a prop.... sinó mireu les valoracions de la transmissió mundial que van oferir les plataformes Chess i lichess.

Jordi Díaz Comas