
Jordi
¡UN PASO MÁS!
¡UN PASO MÁS!
Empate con sabor a victoria ante el Sant Andreu y, aunque las matemáticas aún no lo certifiquen, ya podemos dar por seguro que en la próxima temporada 2024 el Club d’Escacs Platja d’Aro seguirá siendo club de Divisió d’Honor de Catalunya. En la última jornada de la fase regular nos tocará visitar al colista Cerdanyola, mientras que quienes nos podrían quitar alguno de los dos puestos del play-off final, el Figueres (a medio punto) y el Olot (a uno) les tocará enfrentarse con los “cocos” del grupo, el líder Colón Sabadell y el escolta, el Barcelona. Sólo resta saber quien será nuestro rival en cuartos, ya que en el otro grupo los dos equipos candidatos al triunfo final, Barberà y Valls, se encuentran empatados a puntos y a desempate.
¡Qué bueno que viniste!
En el match de hoy, por primera vez desde que iniciamos la temporada, no contamos con ningún miembro de la “armada” rusa (Mikhail, Sasha y Gennady), que ya han marchado de regreso a su país. En su lugar debutaron el francés Thibault Fantinel (que ya había jugado con nuestro club la temporada pasada) y el argentino Pablo Raineri, otro de nuestros refuerzos para consolidarnos en la máxima división. Ambos debutaron con victoria, y la de Pablo fue un visto y no visto, cuando su joven rival omitió un golpe táctico en plena apertura y decidió rendirse.
Raineri, Pablo – Travesset, Jan, Lliga Catalana Divisió d’Honor (Sexta ronda)
1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cc3 Cf6 4.cxd5 cxd5 5.Af4 Cc6 6.e3 Ag4 7.Db3 Ca5 8.Ab5+ Ad7 9.Da4 e6 10.Cf3 a6 11.Axd7+ Cxd7 12.0-0 b5 13.Dd1 Ae7 14.Tc1 0-0?? (14...Tc8)
15.Cxd5! 1-0
Jan Travesset opta por la “eutanasia” ya que tras 15...exd5 16.Ac7 recupera la pieza y las blancas quedan con peón de ventaja y mejor posición.
Thibault por su parte jugó una gran partida al derrotar al GM armenio Karen Movsziszian y fue el 2-1 provisional ya que poco antes había abandonado Juanfran Campo en el tablero 10. Y el 2-2 se debió a mi derrota, tras un experimento de apertura poco exitoso.
Una vez más, todo se define en los apuros de tiempo
Seis partidas llegaron a la definición del tiempo añadido, en cuatro de ellas sin ver un ganador claro. Una de las mejoras a proponer para la Divisió d’Honor sería un ritmo de juego más pausado, para que no se transforme en una “lotería” en la que no siempre se hace justicia. Los torneos de ajedrez de mayor nivel prevén añadir 30 minutos más en la jugada 40, suficientes para salir del apuro de tiempo inicial y replantear el final.
Haroutyun Barseghyan había conseguido hacerse con algo de material en la apertura y contábamos que acabaría llevándose el gato al agua, mientras que a Jorge Iglesias se le había girado la partida y nada pudo hacer ante la invasión de las piezas enemigas. 2-3 abajo, pero lo peor aún estaría por llegar.
Errores de cálculo o de evaluación debido a la presión del tiempo llevaron a la derrota a Arturo Vidarte y a Joaquim Gutiérrez, lo que nos dejaba en un 2-5 al borde del abismo. Afortunadamente Ricard Nadal sumó un importante punto para el equipo tras “cazar” al caballo enemigo en un final de dama y pieza menor por bando.
Ricard Nadal – Domingo Casas, Lliga Catalana (Sexta ronda)
48...Cb1?? (con idea de 49...Cd2, pero colocar el caballo en una casilla blanca es un compromiso demasiado serio. Mejor 48...Rf7 y esperar acontecimientos) 49.Dc7+ Df7 50.Dc2! Df5 (50...Ca3 51.Db2+) 51.Ae4 1-0
Un 3-5 que nos obligaba a ganar las dos partidas restantes para empatar el match. Haroutyun tenía un peón de ventaja en un final de torres, pero su adversario se defendía con uñas y dientes. Pero la partida más difícil de ganar era la de Marc Juan, un final de torres probablemente tablas, pero…
Antonio Castelltort – Marc Juan, Lliga Catalana (Sexta ronda)
62...f6!? (¡El equipo necesita la victoria y hay que hacer algo! En realidad no amenaza nada, pero lo bueno es que se las ingenia para parecerlo) 63.Txf6 (en su deseo por simplificar la posición, Castelltort se mete de lleno en un final que sigue siendo tablas, pero hará más difícil su defensa. Parece más sencillo esperar con 63.Rg1) 63...Txc3 64.Tg6 Td3 65.Txg5 Txd4 66.Re2 e5 67.Tg6+ Rg5 68.g5 Tf4
69.Tg8?? (Y llega el error. La defensa era complicada para un humano, con 69.Ta6! sacrificando el peón de “g2” pero defendiendo el peón pasado desde el lado, para no quedarse con la torre pasiva. Tras 69...Rg4 70.g6 Txg2+ 71.Rf3 Tg5 72.Ta5+ las blancas alcanzan las tablas. Muy difícil de evaluar en apuros de tiempo) 69...e4?? (devolviendo favores. Era el momento de esconder el rey 69...Rd4! 70.g6 Re4! 71.g7 Tg4 y, en comparación a la partida, el rey negro estará protegido de los jaques laterales, 72.Rf2 d4 73.Rf1 d3 74.Rf2 Tf4+! 75.Re1 Tf7 76.g4 Re3 y todo termina) 70.g6 Rd4 71.g7 Tg4 72.Rf2 Tg5 73.g3 Tg4 74.Rg2 Tg6 75.Rf2 Tg5 76.Rg2 e3 77.Rf3 Tg6
78.Te8?? (¡No tenga prisa! Decía José Raúl Capablanca como regla de oro en los finales. La tentación de eliminar el peón “e3” es demasiado grande, pero las blancas podían seguir esperando con 78.Rg2 o buscar los jaques laterales con 78.Ta8! Txg7 79.Ta4+ y las negras no tienen donde esconder su rey) 78...Txg7 (Y aquí Castelltort hizo un gesto de decepción, al darse cuenta que ahora 79.Txe3 pierde por 79...Txg3+!, el resto es historia) 79.g4 Tf7+ 80.Re2 Tf2+ 81.Re1 Tg2 82.Ta8 Rd3 83.Ta3+ Re4 84.Ta8 Txg4 85.Re2 Tg2+ 86.Rf1 Tb2 0-1
Con esta victoria in extremis, el match se cerró con un empate a 5 (poco antes había ganado Haroutyun Barseghyan) y al final dejó satisfechos a ambos equipos. Para nosotros es un paso más hacia la salvación, y para el Sant Andreu es un medio punto que puede llegar a ser decisivo en la fase final por el descenso.
Otro paso más
Mientras tanto, el equipo “B” continúa con su tónica habitual de arrasar ante cualquier rival que se le ponga delante. Hoy su víctima fue el Lloret (aunque reconozcamos que dieron el match por perdido de antemano, presentándose con uno menos y varios jugadores sin experiencia) al que derrotaron por 6.5 a 1.5 sin perder ninguna partida. Tablas en los tres primeros por parte de Josep González Escudero, Alexander Halimov y Jordi Díaz Comas y victorias en los cinco restantes por parte de Jordi Álvarez, Juan Sánchez Luque, Josep Font, Jorge Mustelier y Eric Morán. Con 6 puntos en otros tantos matches, pronto certificará su ascenso matemático a Preferente.
El equipo “C” también ganó, por 3.5 a 2.5 al Banyoles “B” con victorias de Iván Volkov, Ilya Lunin y Maria Shmaenok, tablas de Carlos Fraile y derrotas de Pablo Armenta y Joan Díaz Comas, situándose ya con 4.5 puntos en 6 rondas, teniendo la permanencia más que garantizada y hasta permitiéndose soñar con el ascenso, aunque es verdad que aún le falta jugar con los dos equipos más fuertes de la división, el Figueres “D” (al que visitará la próxima jornada) y el Vilobí.
Por Carlos Salgado
GOLPE DE EFECTO EN OLOT
Grandísima victoria del Platja d’Aro que lo acerca a la permanencia a falta de dos jornadas de la fase regular de la Divisió d’Honor, y sin dejar lugar a dudas: un clarísimo 6,5 a 3,5 ante el fortísimo equipo del Olot que era el favorito a priori. El éxito es aún más meritorio si tenemos en cuenta que nuestro primer tablero, el ruso Mikhail Demidov tuvo que regresar con urgencia a Rusia y no pudo estar presente para comandar al equipo. Al igual que la ronda pasada ante el Colón Sabadell, las limitaciones reglamentarias nos impidieron presentar diez jugadores, teniendo que afrontar la lucha con solamente nueve. ¿Puede mejorarse la Divisió d’Honor? Por supuesto. Ya llegará el momento de hacer una propuesta para comentar largo y tendido. Ahora centrémonos en lo ocurrido en el match.
Tras comenzar 0-1 por no poder comparecer en el primer tablero, pasaron más de tres horas hasta que el marcador se tornó en empate a uno. Arturo Vidarte sacó réditos de la llegada tarde del MC Pol Sabrià, que además pensó demasiado tiempo en la apertura. En un medio juego complejo, Pol apenas contaba con el tiempo añadido de 30 segundos al realizar cada jugada, mientras Arturo disponía de 45 minutos. Poco después finalizaron tablas dos partidas, uno de nuestros fichajes estrella de última hora, Juanfran Campo en el tablero 10, y la otra, la de Sasha Gutenev en el tablero 2, manteniendo el empate a dos. No obstante, la cosa no pintaba muy bien: la posición de Jorge Iglesias, el otro fichaje del Platja d’Aro, no daba ninguna esperanza, mientras que un servidor había sido desbordado por las circunstancias de tener que ejercer el doble rol delegado-jugador (hubo una reclamación en el tablero 3, que tuve que atender mientras disputaba mi partida). Sólo Ricard Nadal parecía haber encontrado el camino luego de aceptar un sacrificio de calidad de su adversario y parecía que la partida se decantaría a su favor.
El tiempo iba transcurriendo y la lógica se imponía en mi partida, teniendo que resignar para el 2-3 pero Ricard Nadal volvía a poner el empate en el marcador poco después. 3 a 3 y entonces ocurrió lo inesperado.
En un tres i no res[1], pasamos de uno a tres
El momento clave de la jornada fue cuando Jorge Iglesias, que estrenaba su bandera española en la FIDE, consiguió darle vuelta a su partida de forma increíble. Jorge pasó de estar completamente perdido en la apertura a un medio juego muy inferior, para luego entrar en un apuro de tiempo de locura y es allí en donde se encontró un mate salvador.
El golpe de efecto psicológico fue terrible para los jugadores del Olot. De estar esperando un 4-3 en la partida de Jorge y buscar las tablas en las dos partidas de los tableros 7 y 8 (aún seguía la partida del tablero 3, pero esa iba por otros derroteros), se encontraban con un 3-4 y la exigencia de tener que intentar forzar en donde no se podía. Quizá ahora, con la cabeza fría, podría pensarse que la mejor estrategia hubiera sido firmar las tablas en dichas partidas y cifrar sus esperanzas en la partida del tablero 3, en la que tenían calidad de más por un peón (aunque muy compensada, de hecho, era nuestro jugador, Haroutyun Barseghyan, quien estaba intentando ganar).
Joaquim “Guti” Gutiérrez en el tablero 7 había encontrado una fuerte posición de resistencia ante el MC Marc Balagué (Guti tenía peón de más, pero casi no podía moverse) mientras yo le decía a Marc Juan que siguiera rechazando las ofertas de tablas del MC Daniel Molina en un final de damas seguramente tablas: “Vamos perdiendo, hay que seguir” fue mi frase. Todo eso mientras íbamos 3-3 y todos los presentes contábamos con que Jorge acabaría inclinando su rey. Para el Platja d’Aro significaba un punto (derrota de Jorge y dos tablas). El cambio de rumbo inesperado de dicha partida trastocó todos los planes a los jugadores del Olot que se lanzaron a la desesperada en las otras dos. Primero fue Guti el que puso el 5-3 y poco después Marc Juan selló el 6-3 y la victoria definitiva, llevándonos tres puntos en vez de uno. La partida del tablero 3 (que acabó casi media hora después) quedó para la anécdota: tablas y 6,5 a 3,5 a nuestro favor.

A la izquierda, Marc Juan (en primer plano), y detrás, Guti.
Enfrentándose a Dani Molina y Marc Balagué respectivamente, que han forzado, con escaso éxito, sus partidas.
Esta gran victoria nos corona de facto como los campeones de Girona de partidas clásicas tras haber derrotado a los dos equipos de la provincia de Divisió d’Honor y nos sitúa en una situación inmejorable de cumplir el objetivo de la temporada.
Alfajores Jorgito, mejor olvidarse de ese gambito
Sin lugar a dudas, la partida que merece ser comentada es la que marcó el punto de inflexión del match. Jorge planteó una línea secundaria del Gambito Marshall de la Apertura Española en la que quedó literalmente perdido tras once jugadas.
Triadú, Jordi – Iglesias, Jorge. Lliga Catalana (5ta ronda).
1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a6 4.Aa4 Cf6 5.0-0 Ae7 6.Te1 b5 7.Ab3 0-0 8.c3 d5 9.exd5 e4?! (la principal es 9...Cxd5 10.Cxe5 Cxe5 11.Txe5 c6, que es la línea principal del Gambito Marshall. La elección de Jorge, seguramente buscando el efecto sorpresa, encuentra una refutación bastante sencilla por parte de Triadú) 10.dxc6 exf3 11.g3!
No es una novedad teórica, de hecho ya había sido jugada, entre otros, por Hikaru Nakamura. Lo sorprendente es que no sea la respuesta más popular, ya que evita todo contrajuego de las negras en la variante 11.Dxf3 Ag4 12.Dg3 Ad6 13.Dh4 Te8 con muy buena compensación. El módulo de análisis también prefiere 11.g3, a mucha distancia de las alternativas 11.d4 y 11.Dxf3. 11...Ad6 Novedad que no mejora las posibilidades de las negras. Se conocía 11...Ag4 12.d4 Te8 13.Ag5 h6 14.Axf6 Axf6 15.Cd2 con clara ventaja de las blancas, Nakamura-Short, London Classic 2010. 12.d4 Te8 13.Ag5 Ag4 14.Txe8+ Dxe8 15.Axf6 gxf6 16.Ad5!...
Y la posición negra es desesperada. No sólo es el peón de menos, sino que además el de “f3” caerá. Si ahora por ejemplo 16...De2 entonces 17.Dxe2 fxe2 18.Cd2 a5 19.Te1 Rf8 20.f3 Ae6 21.Axe6 fxe6 22.Txe2 la ventaja blanca es decisiva. Con buen criterio, Jorge prefiere mantener las damas en el tablero. 16...Td8 17.Cd2! (17.Axf3? daría contrajuego a las negras tras 17...Axf3 18.Dxf3 De1+ 19.Rg2 Te8) 17...Af4 (17...Axg3 parece peor, 18.Axf3 Axf3 19.Dxf3 Ad6 20.Ce4) 18.Axf3 Axf3 19.Cxf3 Ah6 20.Dd3 Dxc6 21.Te1 Te8 22.Txe8 Dxe8 23.d5 Dd7 24.b3 c6 25.c4 bxc4 26.bxc4 cxd5 27.cxd5 Af8 28.Ch4 a5 29.Cf5 Ac5 30.d6 Rf8 31.Dd5 Ab6 32.g4 De6 33.Dd2 De4 34.h3 Re8 35.d7 Rd8 36.Cd6 Db1+ 37.Rg2 Rxd7! 38.Ce4 Rc6 39.Cxf6 Rb7 40.Dd5+ Ra6 41.Cd7 Dc2 42.Da8+?! (más sencillo es 42.Cxb6 Rxb6 43.Dxf7) Aa7
43. Dd5?? (Y ocurre el milagro. Triadú, que ha conducido la partida de forma impecable, no ve que recibirá un sencillo mate en dos, cuando con 43.Df3! a4 (No se puede 43...Dxa2?? 44.Dc6+ Ab6 45.Dxb6++) 44.Dxf7 aún mantiene la partida bajo su control. 44...Dxf2+ 45.Rh1 Dg1++
El “B” vuelve a arrasar en Girona, con firme paso hacia Preferente
El filial sigue contando sus matches por victorias en Primera Categoría, y ya van cinco, tras derrotar al Gerunda “D” por 7 a 1. Victorias de Josep González, Irina Ioseliani, Alexander Halimov, Jordi Álvarez, Juan Sánchez, Josep Font y Eric Morán. El punto del honor del Gerunda “D” lo consiguió el joven Alexei Vyboischikov a manos de Pablo Armenta. En la siguiente jornada recibiremos al Lloret, que busca también el segundo puesto de ascenso.
El equipo “C” volvió a descansar esta jornada, ya que en Segunda Categoría son nueve equipos y al ser impares, le tocaba descansar. Situándose en mitad de tabla con 3,5 puntos, todo hace pensar que no tendrá problemas en mantener la categoría.
Por Carlos Salgado
[1]Expresión catalana que significa “en un santiamén”
Mikhail Stepanov, Campeón sub-8 de Girona
Del 21 de enero al 11 de febrero de 2023, durante cuatro sábados consecutivos, tuvieron lugar las Fases Previas del Campionat de Catalunya d’Edats, en donde varios jugadores del Club y alumnos de la Anatoly Karpov Chess Academy se dieron cita para aspirar a disputar la Fase Final, que se hará durante la Semana Santa, en la primera semana de abril.
En la categoría sub-8, Mikhail “Misha” Stepanov cumplió con las expectativas depositadas en él (era el número 1 del ránking, y el año pasado ya se clasificó campeón sub-7) y se clasificó campeón en solitario, al sumar 5 puntos en 6 rondas. También participaron Gerard Pagés (quinto clasificado, con 3 puntos) y Arnau Mont (noveno, con 2,5), con una más que meritoria participación ya que sólo jugaron 4 rondas y no pudieron asistir el último día de competición.
En sub-10 también obtuvimos otro gran éxito con Eloi Molla, jugador del Culonge-Sant Antoni pero también alumno de la Anatoly Karpov Chess Academy. Eloi sumó 6 puntos tras 8 rondas y se clasificó cuarto a medio punto del campeón, siendo también coronado campeón sub-9. Eloi será el máximo favorito a ganar la categoría sub-10 el próximo año. También participaron Maksim Cherniavskii (séptimo con 5), Teo Falcó (decimotercero con 4), Ian Tena (decimoquinto, también con 4), Joel Tena (vigesimoquinto con 2,5) y Marc Seira (trigésimo primero con 1 punto, aunque en sólo seis partidas).
En sub-12, Haron Laghzaoui sumó 4 puntos y se clasificó 23º, Dalila Marturià obtuvo 3,5 para clasificarse 26ª (mereció mejor suerte, tuvo ventaja decisiva contra algunos jugadores superiores a ella pero falló en la definición), su hermana Martina consiguió 3 para situarse 28ª y Pavel Zaitcev fue 39º con sólo 2 puntos.
En sub-14 participó Maria Shmaenok pero sólo pudo asistir el primer día de competición, obteniendo una victoria y una derrota. En sub-16 no participó ningún jugador del club ni tampoco alumno de la Academia, y en sub-18 Eric Morán obtuvo un merecidísimo tercer puesto con 3 puntos en cinco rondas, cayendo sólo ante el campeón y subcampeón.
A continuación podéis ver las clasificaciones finales:
¡ROZANDO LA ÉPICA!
Una vez más nos hemos quedado con la miel en los labios, repitiendo la historia de la semana pasada en Barcelona y la del año pasado ante el mismo rival, el Colón Sabadell Chessy. Pero hoy era aún más increíble porque empezamos el match con dos jugadores menos, tras una acumulación de bajas de los habituales (Natalia Parés, Guti, Marc Juan) que nos dejó el equipo mermadísimo y casi sin nacionales (es obligatorio alinear un mínimo de 6) para poder afrontar el match.
Ocho fueron los gladiadores que se presentaron a dar lucha (perdimos los tableros 3 y 8 por incomparecencia) y el 2-0 fue rápidamente 3-0 ya que nuestro Presidente Honorario Vladimir Volkov se daba el lujo de debutar en Divisió d’Honor en un match que dábamos por perdido de antemano, poco pudo hacer ante el experimentado jugador rival, el MC Aleix Jareño.
A pesar de un marcador tan desfavorable, en ningún momento se bajaron los brazos. El 3-1 estuvo a cargo de Gennady “Ferrari” Kozlov que en un final de torre y alfiles de distinto color le sacó lustre al tablero superando al MI Lluís Perpinyà. Luego fueron acabando partidas, no sé bien en que orden ya que mi partida exigía máxima concentración. Sólo sé que Mikhail Demidov volvía a ganar, esta vez al GM Jordi Magem (Gennady y Mikhail han hecho 8 de 8, impresionante), que Arturo Vidarte empató con negras ante el GM Viktor Moskalenko y que Josep González Escudero ganaba una muy buena partida de ataque al juvenil Pau Manel Prada. ¡Increíble, habíamos llegado al empate a falta de tres partidas!
La definición fue muy dolorosa. Yo había sido “cazado” en la apertura por mi rival, el campeón de Catalunya sub-16 Roger Bernadó, pero conseguí remontar una posición inferior y, aunque tenía un peón de menos, había conseguido una posición de resistencia para luchar por las tablas. Pero, al no saber el marcador, intenté buscar donde no había… incluso redes de mate. Se me escapó una secuencia de él y quedé perdido. Lo que no sabía era lo que estaba pasando a mis espaldas, en donde Alexander “Sasha” Gutenev perdía, muy apurado de tiempo, una final de torres teórico de tablas ante el MI Carles Diaz Camallonga, pero en donde el poco tiempo lleva a cometer errores. Finalmente tuvo que abandonar la partida, y entonces la situación ya era crítica, 4.5-3.5 por detrás y yo en un final sin esperanzas que igualmente jugué hasta el cansancio. Sólo después de que inclinase mi rey hizo lo propio el MF Adrián Jiménez Ruano ante Ricard Nadal. Otra vez derrota por la mínima…
Nos quedan tres “finales” en esta primera fase. La próxima ronda visitaremos al Olot, luego recibiremos al Sant Andreu para jugar la última en Cerdanyola del Vallés. La permanencia aún no está garantizada, debemos luchar al máximo en las próximas semanas.
El peón envenenado
Alexander “Sasha” Gutenev es, junto con Mikhail Demidov y Gennady Kozlov, uno de nuestros grandes puntales en los primeros tableros. Ayer tuvo el triste honor de cosechar la primera derrota de la armada rusa en esta temporada, y más triste aún de la forma en la que perdió, en un final teóricamente tablas pero muy difícil de jugar en la práctica… y sin apenas tiempo.

Diaz Camallonga – Gutenev, posición después de la jugada 64.Rf6
Las negras acaban de jugar 63...Tg1+ y las blancas han jugado 64.Rf6, sacrificando el peón “h”. Sasha, con muy poco tiempo en el reloj, cayó en la trampa del peón envenenado jugando 64...Rxh6?? 65.Re7+ Rh7 66.f6, y una vez que el peón ha llegado a sexta es imparable. Continuó 66...Tf1 67.Td2! (no 67.f7?? Rg7) Te1+ 68.Rf8 Ta1 69.f7 y se llega a la conocida posición Lucena. Se hacía tablas con 64...Tf1! atacando el peón para evitar Re7, y ahora sí se amenaza Rxh6. Si ahora 65.Td2 entonces Ta1! seguido de jaques laterales (también vale Tf3, manteniendo el ataque sobre el peón “f”. Las blancas no pueden progresar.
Emulando a Mikhail Botvinnik
“Alfiles de distinto color, tablas” dicen los poco avezados en el juego de las 64 casillas. Si no hay otras piezas que acompañen a los alfiles, tal vez las tablas sea el resultado más probable, pero cuando hay piezas mayores, quien fuera campeón mundial varias veces, Mikhail Botvinnik, demostró que hay buenas posibilidades de ataque, ya que quien lo hace cuenta de hecho con una pieza de ventaja. Observermos la siguiente posición, en donde Josep González Escudero llevaba las blancas ante la joven promesa Pau Manel Vilagrasa.
González Escudero – Vilagrasa, posición después de la jugada 32 de las negras.
Las blancas tienen un peón de menos, pero obsérvese la diferencia entre el poderoso alfil de “c5” que toma las importantes casillas “e7” y “f8” mientras el alfil de “c8” es como si no estuviera. Josep jugó 33.h5! b3 (Si 33...gxh5 34.g6! Había que buscar contrajuego con 33...Dd8 34.Dg4 Txc5 35.dxc5 d4 para darle vida al alfil, aunque 36.Txf7 parece definitiva) 36.hxg6 b2 37.gxf7+ (si el peón tuviera vida, pensaría ¿Es que nadie piensa detenerme?) Txf7 38.Txf7 Tg1+ 39.Rxg1 b1D+ 40.Rg2 De4 41.Dxe4 y Vilagrasa se rindió.
El segundo final de alfiles de distinto color estuvo a cargo de Gennady Kozlov. Las negras acaban de jugar 30…Tb6 con una oferta de tablas, y la posición objetivamente lo es. Pero Gennady tiene aún 1 hora y 17 minutos en su reloj (ahora ya sabéis por qué le decimos “Ferrari”) mientras Perpinyà apenas 12. La diferencia de tiempo, sumado a la necesidad del equipo por remontar el resultado llevó a Gennady a continuar.
Kozlov – Perpinyà, posición después de la jugada 30 de las negras.
31.Txe6 Rf7 32.Td6 Ae5 33.Ad5+ Rg7 34.Td7+ Rf8 35.Af7 g5 36.Rf2 Tb4 37.Ag6 c4 38.Tf7+ Rg8 39.Te7 Rg7 40.Tc7…
40…c3? Perpi, con apenas 4 minutos y apremiado por la velocidad del Ferrari (que aún disponía de 1 hora y 15 minutos) equivoca el camino. Ahora se gana un tiempo importante para capturar el “c6”, permitiendo al rey blanco venir a dar la puntilla, protegido por su peón “e”. 41.Tc8+! Af8 42.Txc6 Tb3 43.Rf3 Rg7 44.Ad3 Ta3 45.Rg4 Rf7 46.e4 Ag7 47.Tc7+ Rf8 48.Rf5 Ad4 49.Tc4 Ag1 (la posición ya es muy difícil de defender, pero ahora el alfil quedará totalmente descolocado, sin posibilidad de volver al juego) 50.h3 (50.e5 gana ya que 50...Axh2 se contesta con 51.Rf6, pero el tiempo es decisivo, las negras apenas tienen un minuto) Ae3 51.e5! Re7 52.Tc7+ Rd8 53.Tc6 h5 54.Rf6 Ta7? 55.Af5 Tc7 56.Td6+ y las negras inclinaron su rey.
El equipo “B” marcha firme hacia Preferente Gironina
Las buenas noticias de este fin de semana estuvieron a cargo del equipo “B”, que derrotó a su rival más directo para el título, el Palafrugell. Victoria por la mínima, 4.5 a 3.5 en donde la clave fue “resistir” en los primeros tableros, donde ellos eran más fuertes. Fueron cinco tablas en los tableros del 1 al 5 (Irina Ioseliani, Alexander Halimov, Jordi Díaz Comas, Jordi Álvarez, Juan Sánchez Luque), derrota en el 6 de Josep Font en una partida “loca” y victorias decisivas de Iván Volkov e Ilya Lunin en los tableros 7 y 8. Ahora nos situamos líderes con 4 puntos en otras tantas rondas. El equipo “C” ganó por incomparecencia de su rival, el Hostalric “B”, lo que prácticamente asegura la permanencia en Segunda Gironina.
por Carlos Salgado
El Club d’Escacs Platja d’Aro debuta en la Segunda División Española.
El Club d’Escacs Platja d’Aro debuta en la Segunda División Española.
Del 9 al 13 de agosto de 2021, la ciudad de Linares (Jaén) albergó el Campeonato de España por Equipos de Clubes de segunda división, y por primera vez el Club d’Escacs Platja d’Aro disputó un campeonato nacional. Nuestra participación fue posible gracias a la Diputació de Girona, que en su programa B3 subvencionaba la participación en competiciones nacionales.
Linares tiene una gran tradición ajedrecística. No en vano el torneo de Grandes Maestros “Ciudad de Linares” recibiría el nombre del “Wimbledon del ajedrez”. Por allí, gracias al empuje del organizador y “alma máter” del certamen Luis Rentero, pasaron multitud de grandes jugadores de todos los tiempos, como “las dos K”, Anatoly Kárpov y Garry Kaspárov, que durante mucho tiempo protagonizaron un duelo titánico por ser el mejor jugador del mundo. El torneo se disputó entre 1978 y 2010, cuando debido a la crisis económica se decidió suspender definitivamente.
A pesar de la desaparición del “Ciudad de Linares”, la Federación Española de Ajedrez ha querido rendir tributo a Rentero, fallecido en 2015, y desde entonces organiza allí numerosos eventos nacionales, como los Campeonatos por Equipos de Clubes o los Campeonatos Absolutos en todas las modalidades (relámpago, rápido y ajedrez clásico).
El Club d’Escacs Platja d’Aro también tiene su Rentero particular. Se llama Vladimir Volkov y es un ruso afincado en nuestro municipio desde hace años. Al igual que Rentero, es un gran amante del ajedrez y desde que ha creado el club en 2013, el C.E.Platja d’Aro no ha hecho más que sumar éxitos. Ascendió desde la tercera categoría provincial, en el año de su fundación, cinco categorías consecutivas hasta situarse en 2017 en la Segunda División catalana. Allí se tomó un pequeño respiro de dos años más, para continuar su camino ascendente: en 2019 ascendió a Primera División y en 2020 a la División de Honor.
Mientras esperamos con ansia el debut en la máxima categoría de Catalunya (la lliga catalana se encuentra suspendida debido a la situación sanitaria) el C.E. Platja d’Aro se ha proclamado subcampeón de Catalunya en categorías blitz y ajedrez rápido (torneos disputados online en la plataforma lichess), Fue dicha motivación la que nos animó a participar, por primera vez, en un campeonato nacional.
El equipo estuvo compuesto, inicialmente, por el MF Gennady Kozlov, el MI Arturo Vidarte, el MF Carlos Salgado, Luis Luna Cortés e Irina Ioseliani como jugadores con Vladimir Volkov como delegado del club. Sin embargo, tal como se explicará más adelante, tuvimos que recibir un “refuerzo extra” de una jugadora española ya que así lo especificaban las bases de la competición. La MF Viviana Galván, de tan sólo 16 años, fue nuestra incorporación en la segunda ronda después de una derrota en la ronda inicial ante la Penya Barcelonista de Melilla por 2 a 3. El match lo disputamos con 4 jugadores, ya que nuestra jugadora Irina Ioseliani no pudo ser alineada. Tablas de Kozlov y Luna, victoria de Vidarte y derrota de Salgado para un traspié inesperado y que, en cierto sentido, nos advertiría de la dureza del campeonato y de lo que estaría por venir.
En la segunda ronda, el equipo se recuperó del palo inicial venciendo a La Didáctica por 4.5 a 0.5 (ganaron Kozlov, Vidarte, Luna y Galván, mientras que Ioseliani hizo tablas). El MF Salgado descansó luego de haber viajado con urgencia a Valencia a recoger a Galván la noche anterior.
La tercera ronda nos animó todavía más tras derrotar a las Promesas de Valladolid por 3.5 a 1.5 (victorias de Vidarte, Salgado y Galván, tablas de Kozlov y derrota de Ioseliani) pero la cura de humildad llegó en la cuarta ronda tras ser sorprendidos por un joven equipo madrileño, el C.D.E.
Jaque Mate, que nos derrotó 1.5 a 3.5. (Ganó Luna y empató Galván, pero los tres primeros tableros, Kozlov, Vidarte y Salgado tuvieron que inclinar su rey. Especialmente amarga fue la derrota de Vidarte, que tenía la partida muy controlada y omitió un golpe táctico.
En la quinta ronda el equipo empató a 2.5 con el Club d’Escacs Enric Valor de Alicante (victoria de Kozlov, derrota de Vidarte y tablas por parte de Luna, Galván e Ioseliani, y en la sexta volvimos a la senda de la victoria derrotando al equipo canario de Isla Bonita por 3.5 a 1.5 (victorias de Kozlov y Galván, tablas de Vidarte, Salgado y Luna).
En la séptima y última ronda nos esperaba el derby con el otro equipo catalán participante, el Club d’Escacs Llinars. Lamentablemente, no pudimos contar con nuestro primer tablero, el MF Gennady Kozlov, y el equipo se resintió especialmente firmando una derrota por la mínima, por 2 a 3. Las victorias fueron para Salgado y Galván, mientras que Vidarte, Luna e Ioseliani cayeron derrotados. Una única partida que hubiera caído de nuestro lado habría significado ganar el match y clasificarnos 10o de 48 equipos (puesto que ocupó el Llinars), en cambio la derrota nos llevó al puesto 24o, justo en la mitad de la clasificación.
En resumen, a pesar de haber realizado un papel discreto (partíamos en el 5o puesto del ránking y esperábamos disputar el campeonato con los mejores equipos de la categoría) nos hemos sido satisfechos con la experiencia de competir contra equipos de todo el país. Estamos seguros de que el próximo año mejoraremos nuestra actuación.
Emoció fins al final!
Ahir dissabte a la tarda vam rebre el líder invicte al nostre grup de la Primera Divisió, el GEVA-CEA Andorra. Vam avançar el matx a dissabte per deferència als andorrans, que havien de fer un llarg viatge. A la vuitena i penúltima jornada, ens enfrontàvem el primer i el segon classificat de la Lliga. Durant la setmana havíem fet tot de càbales perquè encara que guanyéssim, per ser líders ens calia un resultat massa escandalós i impossible tenint en compte la qualitat del nostre rival. Tot perquè a igualtat de punts, el desempat no ens afavoria. L'altre drama era presentar un equip del tot competitiu o esperar a la darrera jornada per disputar-nos la plaça a la promoció d'ascens a la Divisió d'Honor amb un altre equip format per molt bons jugadors, el CE Castelldefels. Tot un dilema. Abans del matx, ens vam citar per dinar plegats a la Pizzeria La Riera, on a part de tastar un menú excel·lent tot fent colla, vam escoltar amb atenció les consignes del delegat de la jornada, el Mestre Fide Gennady Kozlov. A diferència del rugby, i el seu tercer temps després del partit, ens vam trobar dinant al mateix local que l'Andorra. Així vam saber, més o menys, quin equip ens presentarien. A l'hora dels cafès, quan només faltava mitja hora pel començament del matx, vam tenir una baixa de darrera hora, que trastocava l'equip previst. La baixa la va cobrir en Jordi Díaz Comas, qui entre setmana havia decidit de no jugar per estar més al cas del matx.
Vam canviar de sala de joc. A la sala "Niebla" de l'Hotel Aromar**** vam estar amples, en un entorn luxós just enfront del mar, amb condicions òptimes per jugar als escacs, a la mateixa sala on es disputa cada any el Festival d'Escacs organitzat pel Club i que a partir del 24 de juny acollirà el Mortal Kombat entre dos excampions del món, l'Anatoli Kàrpov i en Vladimir Kramnik. Agraïm sincerament a l'hotel que ens fes confiança per cedir-nos la sala.
Respecte a l'equip que vam presentar la setmana passada, hi havia un únic canvi. El Mestre Fide Gennady Kozlov (3) suplia el Mestre Internacional Jorge Bobadilla, qui tot i no poder jugar per no excedir la quota de jugadors extracomunitaris, va voler ser present en un matx tan important per la història del Club. Al capdavant, a la primera taula, hi tornàvem a tenir el flamant Gran Mestre Mikhail Demidov, qui aquesta mateixa setmana estrenava oficialment el títol. I tancant l'alineació, la georgiana resident a Palamós Irina Ioseliani, qui s'ha guanyat un lloc fix al primer equip gràcies a les excel·lències del seu joc.
Ben aviat, el flamant delegat Kozlov guanyava la seva partida mentre que el MF Carlos Salgado (5) empatava. Començàvem bé, per davant, amb 1,5 a 0,5. Però no es veia res clar. Només que les partides d'en Flores (7) i en Díaz Comas (8), no tenien bon aspecte. En Bobadilla, qui patia per tots sense poder jugar, deia que tant era possible que guanyéssim per 8 a 2 com que perdéssim pel mateix resultat, de tan incert que era el pronòstic. Mentre tot estava a l'aire, vam rebre la visita de l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, en Maurici Jiménez, qui va voler donar-nos tot el seu suport amb la seva presència i a qui agraïm que sigui uns dels nostres seguidors més fidels.
Dret, l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, Maurici Jiménez, seguint atentament la partida d'en Jordi Dïaz Comas, d'esquena.
Perdia Flores i tot seguit en Díaz Comas, i això feia que l'Andorra capgirés el marcador, per 1,5 a 2,5. El president honorífic del Club, en Vladímir Volkov, pujava i baixava escales consumit pels nervis. Però dos minuts després, la Irina s'anotava el punt sencer després d'una altra partida brillant. Empat. Vint minuts després es decidia una altra partida, a la taula 2 defensada pel Mestre Internacional Arturo Vidarte, que signava taules. Tres a tres i quatre partides en joc.
Salgado i Nadal, a les taules 5 i 6
Flores (7) apuntant la jugada i Díaz Comas (8) pensatiu a la seva esquerra.
La Irina Ioseliani (10) concentrada contra una jove promesa de l'Andorra.
També ens va visitar en Josep Font, qui la temporada anterior va fer el punt decisiu per continuar a la Promoció a Primera Divisió.
Amb el matx més avançat, semblava que ja es podia fer un pronòstic definitiu. La meva partida (9) es donava per perduda, així que l'atenció passava a les partides del Gran Mestre Demidov (1), el Mestre Català Villar (4) i Nadal (6). Demidov semblava estar inferior, Villar encarava un final de dames superior però amb moltes possibilitats de patir un escac perpetu, i Nadal també aparentava estar inferior. El delegat va demanar a Nadal que oferís l'empat però el jugador va entendre que el seu rival no ho acceptaria i va seguir jugant, amb bon criteri, perquè Nadal és un mata-gegants i un finalista molt fi, i va ser així que poques jugades després va capgirar la partida, guanyant-la. Tornàvem a estar empatats, tot i que la meva partida no havia acabat però res de bo en podia sortir. Villar acceptava d'empatar poc després, carregant tota la tensió al primer escaquer, on dos Grans Mestres combinaven en les bestretes de temps.
Expectació per seguir la partida decisiva al primer escaquer.
Acabada la meva partida i amb el cap botit, tampoc sabia entendre què és el que estava passant al primer escaquer. La postura de tots contendents era el millor senyal per esbrinar el resultat: a Demidov el veia amb més confiança però potser es tractava només d'una anàlisi subjectiva. Finalment, la intuïció va funcionar i Demidov estrenava el seu títol amb victòria, aconseguint també el punt del matx pel nostre equip. Victòria per la mínima, 5,5 a 4,5.
El GM Demidov, segons després de guanyar el punt decisiu, parlant amb Volkov i Kozlov.
Amb aquest resultat formidable, estem empatats amb l'Andorra al primer lloc amb set punts de vuit possibles, però el desempat els atorga la primera plaça. Hi haurà molta emoció a la darrera jornada de la Lliga. Els quatre equips que hem demostrat de ser més forts, ens enfrontarem. L'Andorra rebrà el Terrassa, que encara té opcions de jugar la Promoció d'ascens. I nosaltres viatjarem a Castelldefels, on l'equip local també pot lluitar per la plaça de promoció. Depenem de nosaltres mateixos i en cas advers, dels desempats. Les càbales, a gust del lector.
El Comando Barcelona, fonamental pel succés de l'equip, celebrant la victòria a Platja d'Aro. (Foto: José Antonio Flores)
El segon equip s'ha desplaçat a Girona per jugar contra el Gerunda G. Amb l'ascens assegurat, l'equip ha alineat Joan Sánchez, Josep Font, Pablo Armenta i Ivan Volkov. A mig matí ja havien guanyat per 4 a 0, fent ple de victòries a la Tercera Gironina quan només falta una jornada per acabar la competició.
Text i fotos: Jordi Álvarez
Foto de portada: Carlos Salgado
L'objectiu, a tocar
Els bons aficionats als escacs de competició haurien gaudit d'allò més ahir diumenge al matí al Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d'Aro seguint el matx que va enfrontar els primers equips del Club d'Escacs Platja d'Aro i del Club d'Escacs Terrassa, amb motiu de la setena jornada de la Primera Divisió de la Lliga Catalana d'Escacs. Tots dos equips estàvem empatats a punts a la segona posició de la classificació, a un punt del líder, el GEVA-CEA Andorra, que ha guanyat tots els enfrontaments disputats. De fet, els vallesans només havien perdut contra el CE Castelldefels, l'altre aspirant a la promoció d'ascens. Una bona prova de la competitivitat que hi ha en el nostre grup es veu donant una ullada a l'altre grup de Primera Divisió, on el líder en solitari té menys punts que nosaltres! Rebíem així a un club històric dels escacs, amb les mateixes necessitats que les nostres. El CE Terrassa ha estat cinc cops campió de Catalunya i un cop campió d'Espanya, havent jugat 72 temporades seguides a la Divisió d'Honor. Tanmateix, ahir coincidíem per primer cop a la mateixa sala els dos equips del Club. El B, guanyant s'assegurava l'ascens directe a falta de dues jornades, després d'una temporada en la qual han guanyat tots els enfrontaments.
El Mestre Internacional veneçolà Jorge Bobadilla (2), ben concentrat durant l'obertura.
Gairebé hem repetit alineació respecte a les dues jornades anteriors, amb un únic canvi al primer escaquer, que ahir va ser defensat pel Mestre Internacional rus Mikhail Demidov, Algunes partides van començar amb retard perquè un cotxe de l'expedició vallesana es va perdre pel camí però van ser a temps d'arribar abans del límit de temps. Abans, però, vam repetir l'exitosa consigna d'equip que havíem ideat després de la desfeta a Olot. Ben aviat, Jordi Díaz Comas (8) havia badat a l'obertura i entrava en un mig joc sense esperances. La seva derrota matinera va ser un bon avís per tots els altres, que vam clavar els colzes per recuperar el punt, ja que és així com funcionen els equips guanyadors.
El Mestre Internacional Demidov (1) defensant el primer escaquer.
Ahir la Irina Ioseliani (10), palamosina d'origen georgià que ha estat el gran fitxatge de mitja temporada, no va desplegar el joc espectacular que la caracteritza i va haver de plegar en una posició on a penes tenia espai. A les taules 3 i 4, empataven el MI Arturo Vidarte i el MC Juan Antonio Villar. Anàvem enrere en el marcador per 1,5 a 2,5. Quan li vaig demanar a en Jordi Díaz Comas com veia el matx, em va contestar amb una ganyota de disgust però el nostre delegat, l'Arturo Vidarte, aparentava ser més optimista.
El fitxatge d'hivern, la Irinia Ioseliani, qui s'ha guanyat de jugar al primer equip després de ser el primer escaquer del B.
MI Vidarte i MC Villar, a les taules 3 i 4.
Igualava el matx en Ricard Nadal (6) qui està fent una temporada per equips excel·lent i també individualment, als Oberts que està jugant a Barcelona. El Mestre FIDE Carlos Salgado (5) ens donava un cop de mà impagable, ja que havia estat treballant fins a la matinada i després de dormir poques hores, va arrencar un empat valuós quan el seu rival va repetir jugades. Estàvem empatats quan hi havia quatre partides en joc. El MI Demidov no ho veia gens clar contra l'experimentat MF Alexandre Pablo, a qui després elogiaria afirmant que és un jugador "hard, very hard". El MI Bobadilla no tenia bona partida i va continuar lluitant amb desavantatge material. Pels observadors, l'esperança més clara eren les partides d'en José Antonio Flores (7) i la meva (9), tot i que m'havia quedat sense temps i em tremolaven les mans.
El MF Carlos Salgado, jugador imprescindible tant per la feina que fa a l'escaquer com, sobretot, per la feina que fa a fora de l'escaquer.
Aquí, amb blanques, encara em quedava feina per fer. El seu rei és la clau de tot plegat. L'Stockfish 11, que ho veu molt més clar, acaba prenent la mateixa decisió que vaig preferir a la partida. Com en totes les variants el seu cavall de d4 era un emperador molest, vaig tancar els ulls per jugar 31. Txd4, ed4 32. bc5. La posició estava madura per cometre una errada. Esperava 32...Tf5 però l'Eloy González va preferir centralitzar la dama amb 32...De5? i ara evitar el mat costa molt material: 33. cb6+, Rxb6 34 Tb1+ (mai vaig veure la maniobra Dxh7-Db1 perquè el peó de torre havia estat tabú tota la partida), 34..., Ra5 35. Ab4+, Ra6 36. Axf8, Txf8 37. Dd1 i el mat és inevitable.
Jordi Álvarez (9) signant després de fer mat amb 39. Da3. (Foto: Jordi Díaz Comas)
Després de la victòria del MI Demidov, anàvem per davant 4,5 a 3,5 amb dues partides en joc. Totes les esperances d'aconseguir el punt que ens faltava per guanyar el matx, requeien a la partida de José Antonio Flores, perquè la del MI Bobadilla era molt difícil que ens donés cap alegria però així i tot, el veneçolà resident a Barcelona, va lluitar fins al final.
El MI Jorge Bobadilla, lluitant en una posició desesperada.
De cop, a la partida d'en Flores vam haver de repassar mentalment el reglament. El seu rival va fer escac i Flores va moure la seva dama també per fer escac. A mig camí va rectificar i després de rumiar, va moure el rei. Jugada il·legal! El seu adversari el va advertir que havia de moure la dama i era una jugada possible perquè podia menjar la peça que feia escac. Un ensurt que no va fer perillar el punt.
L'heroi de la jornada, José Antonio Flores (dreta).
Finalment, Flores va aconseguir el punt decisiu per poder guanyar per la mínima, 5'5 a 4'5. A diferència del futbol, els escacs són molt respectuosos i no vam poder cridar de contents per respecte als adversaris però tots, un a un, vam felicitar l'heroi de la jornada. Amb aquest resultat, ens mantenim a la segona posició de la Lliga, en zona de promoció d'ascens a la Divisió d'Honor. Encara resten dues jornades molt complicades. Dissabte a la tarda a l'Hotel Aromar de Platja d'Aro, rebrem el líder, el GEVA-CEA Andorra, que ha guanyat tots els enfrontaments disputats. I la darrera jornada viatjarem fins a Castelldefels, on el fort equip local encara té aspiracions d'obtenir la segona plaça. Afrontem aquest tram final amb la moral d'equip molt alta, ara que ja ens coneixem tots i tenim a tocar l'objectiu que ens havíem marcat a principi de temporada.
El segon equip del Club, ha coincidit amb el primer equip. Rebien el Caldenc B, que s'ha presentat amb una plaça vacant. El nostre equip el componien en Joan Sánchez, Josep Font, Pablo Armenta i l'Ivan Volkov.
Dret, el President Honorífic Vladimir Volkov, va poder seguir, patir i gaudir de totes les partides durant tot el matí.
Amb la victòria per 3 a 1 del Platja d'Aro B, s'han assegurat l'ascens quan encara resten dues jornades per disputar, L'aposta per fer un segon equip per tenir més jugadors en competició preparats per saltar al primer equip, està funcionant i virtualment ja estan a la Segona Gironina.
Text i fotos: Jordi Álvarez
Encarant el Tourmalet
Avui diumenge, el primer equip del Club d'Escacs Platja d'Aro ha viatjat fins a Barcelona, al barri de Sant Martí de Provençals, per enfrontar-se al Club d'Escacs Sant Martí, amb motiu de la sisena jornada de la Lliga Catalana a la Primera Divisió. Per primer cop en tota la Lliga hem repetit alineació, amb el Mestre Internacional Alexander Gutenev de número u. Hem trobat a faltar dos dels talismans de l'equip, en Manel Castellanos i en Juan Sánchez, i estem a l'espera que s'estrenin altres jugadors. El repte era encarar el Tourmalet de les darreres jornades amb opcions d'almenys jugar la promoció d'ascens. I això és perquè els tres diumenges vinents hem de jugar contra els tres equips més forts de la categoria, el Terrassa, l'Andorra i el Castelldefels. Abans, però, ens calia superar aquest diumenge contra l'equip local, que havia fet bons resultats fins ara, i que era a només mig punt rere nostre a la classificació.
L'expedició que ha sortit de Platja d'Aro, fent un bon esmorzar a Barcelona. (Foto: Alexander Gutenev)
A Sant Martí ens hem trobat amb una sala molt gran i amb molt d'espai on feia goig de jugar i on era ben fàcil de seguir totes les partides sense molestar ningú. Així hem pogut veure com el primer que ha tingut una partida clara per guanyar ha estat el MI Jorge Bobadilla (2), qui ha estrenat el marcador. Poc després era el Mestre Internacional Arturo Vidarte (3) qui transformava una posició molt superior en el 2 a 0. El 3 a 0 l'ha aconseguit la Irina Ioseliani (10) qui s'ha guanyat un lloc al primer equip després de fer una altra partida contundent. Com que teníem partides amb avantatge clar, José Antonio Flores (7) ha acceptat de demanar l'empat tot i tenir la qualitat, pensant primer en l'equip i assegurant mig punt que ens apropava al triomf. A tocar de la una, ha estat en Ricard Nadal (6) qui anotava el 4,5 a 0,5 a favor nostre. I tot seguit, el Mestre Fide Carlos Salgado (5) ha rematat una partida del tot posicional, sense riscos. Ja teníem el punt quan encara estaven en joc quatre partides. Llavors hem perdut tres partides seguides, la d'en Jordi Díaz Comas (8), la del cronista (9) i la del Mestre Català Juan Antonio Villar (4).
Nadal i Flores, jugant.
Vidarte i Villar, concentrats.
Jordi Díaz Comas, en plena obertura.
La Irina i dos jugadors del Sant Martí seguint la partida de Villar.
La darrera partida a acabar ha estat al primer escaquer on el Mestre Fide Óscar Ruiz ha jugat magistralment un final de cavall contra alfil, anul·lant el possible avantatge del nostre jugador, el Mestre Internacional Alexander Gutenev.
Expectació per veure el desenllaç al primer escaquer.
El resultat final de 6 a 4 ens manté a la segona posició de la Lliga, empatats amb el CE Terrassa però amb pitjor desempat, i a un punt del líder, el GEVA-CEA Andorra. L'altre aspirant, el CE Castelldefels, ha punxat a Olot. La setmana vinent rebrem el CE Terrassa en un matx transcendental per conèixer les nostres possibilitats. Així que d'aquí fins al final del torneig, posarem tota la carn a la graella.
El segon equip també jugava a fora i també ha guanyat. S'han desplaçat a Vilobí per jugar amb el segon equip local i segon classificat a la lliga de tercera gironina. Amb un jugador menys, hem guanyat per 1 a 3, amb victòries de Josep Font, Pablo Armenta i Emma Clara, qui avui s'ha estrenat com a nova jugadora del club. El Platja d'Aro B continua liderant el Grup Sud de la Tercera Gironina amb autoritat, i l'ascens directe ja és gairebé a tocar.
Text i Fotos: Jordi Álvarez
Ronda 5 de tercera provincial
Figueres el 16 de febrer de 2020.
L’ATZUCAC perd per la mínima (1,5 a 2,5) amb el Olot F.
El nostre equip B perd per 3 a 1, amb el Platja d’Aro “ B”, però te molt de mèrit el punt assolit per Gustavo A. donat que és la primera partida que perden en TOT el campionat, doncs fins ara havien guanyat totes les partides, excepte unes taules. Evidentment tot apunta a que seran els campions.
RONDA 5 DE TERCERA PROVINCIAL.
Foto Mireia: Els tres delegats a l’esquerra Joan Soler (Olot), al mig Elias Muratet (Atzucac) i a la dreta Vladimir Volkov (Platja d’Aro).
GRUP NORD Atzucac 1,5 vs. Olot “F” 2,5.
Amb delegat nou de trinca, l’Olot F ha arribat molt tard (però molt tard), i a sobre hem tingut algun problemilla per entrar tots els jugadors. Una excel·lent intervenció de la Direcció del Centre ha fet que, amb un cert retard, poguéssim jugar.
En el tauler 1 en Sukhwinder Singh s’ha mostrat intractable amb el nostre capità Agustí V. que ha pagat molt cara la seva gosadia.
Singh Al inici de la partida.
El veterà, que avui jugava de número 3 del Olot, Manel Dominguez s’ha topat amb un Francesc M. que ha assolit una posició molt favorable, i que, de mica en mica ha anat consolidant, fins a posar l’empat a 1 en el marcador. Amb aquesta nova victòria el nostre jugadors ja suma un 80% d’efectivitat, espectacular el nostre campió social.
Dominguez Tauler 3 i Mas tauler 4 del Olot
Per la seva part Mas en el tauler 4 no tenia pietat del nostre Daniel B. que s’ha quedat amb molt menys material i ha fet insostenible la lluita.
Joan Soler, delegat avui de l’Olot (i tauler 2)
La gran emoció l’ha donat el darrer encontre en acabar, on el delegat de l’Olot Joan Soler i el nostre lituà Darius S. han mantingut un encontre de molta intensitat i on el intercanvi de material ha deixat els dos reis i sis peons per cada costat. Desprès d’una bona estona d’intentar passar, en Joan Soler ha ofert taules al nostre jugador, que les ha acceptat.
Conclusió, Atzucac 1,5 vs Olot F 2,5.
GRUP SUD Platja d’Aro “B” 3 Atzucac “B” 1.
El equip “B” del Platja d’Aro, d’esquerra a dreta: Ivan Volkov (tauler 4), Pablo Armenta (tauler 3) i al fons Josep Font (tauler 1), i dempeus Vladimir Volkov (tauler 2 i delegat del Platja d’Aro
Ja abans de començar temíem el rival, que no només havia guanyat tots els encontres sinó, que, a més, s’havia imposat en l5 de les 16 partides disputades fins ara, i cedint només unes taules (amb el Vilobí). Son, evidentment els candidats a la primera posició del grup.
La veritat és que m’he perdut bona part de les partides, doncs entre el retard de l’Olot i els incidents, quan he arribat el matx estava dat i beneit.
Josep Font, un sòlid tauler 1 del Plata d’Aro “B” que compta els encontres per victòries
En els taulers 2 i 3, han jugat el pare Volkov i en Pablo Armenta, que, pel que m’han dit, no han tingut masses problemes per alçar-se en els respectius encontres. I, en el tauler 4, el nostre Gustavo A. ha obtingut un punt que val el seu pes en or, i que ha donat un cert aire fresc al encontre.
Be, malgrat seguir sense guanyar cap matx, ens mantenim ferms en esperar alguna ocasió pel gaudir-ne. Crec que anem pel bon camí.... i avui ja em creuat l’equador de la Lliga.
Darrers taulers del Platja D’Aro: A l’esquerra Ivan Volkov (tauler 4) i al seu costat en Pablo Armenda (Tauler3)
La setmana propera el nostre B descansa, i sumarem quatre punts que ens poden ubicar en un bon lloc de la classificació. Ja veurem que fan els capdavanters. Com sempre la propera setmana os informo de com ens ha anat, però nomes jugarem contra el Banyoles.
Text: Elias Muratet.
Cronica publicada en la pagina de AtzucacCE
Treball d'equip
Aquest diumenge de bon matí, el primer equip del Club s'ha enfrontat al CE Reus Deportiu al Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d'Aro, amb motiu de la cinquena jornada de la Primera Divisió de la Lliga Catalana d'Escacs. Abans del matx, els jugadors hem tingut una reunió profitosa, tot esmorzant, per definir alguna qüestió que havíem de tenir en compte. Tots hi hem estat d'acord i el pacte s'ha notat després a la sala de joc.
L'equip reunit abans de les partides.
Si hem de creure l'Elo com a referència, teníem avantatge en els sis primers taulers però per darrere hem fet tres punts de quatre possibles, sense perdre cap partida. El primer a acabar ha estat el MI Bobadilla (2) qui patia un mal d'hivern i no estava al 100%. Tot seguit era el MF Salgado (5) qui empatava per incorporar-se a la feina. I encara un altre empat matiner d'en Nadal (6) en una posició igualada. El primer punt sencer a favor nostre, l'hem obtingut al darrere escaquer on s'estrenava al primer equip la Irina Ioseliani (10), que ha fet una partida excepcional, fent mat al mig de l'escaquer amb un peó.
La Irinia Ioselani, debutant al primer equip.
Tot seguit guanyava el MI Vidarte (3), qui avui ens ha fet de delegat, i la resta de partides no feien témer un resultat negatiu. No ho veien així els nostres companys a Moscou que no tenien prou informació i estaven patint per nosaltres.
L'Stanislav Romanov patint a Moscou. (Foto: Gennady Kozlov)
Quan els rellotges començaven a anar mancats de temps, guanyàvem MC Villar (4), MI Gutenev (1) i aquest cronista (9). Amb la victòria al sarró, Díaz Comas (8) acordava l'empat i Flores (7) lluitava fins al final conformant-se amb l'empat que deixava un marcador rotund de 7,5 a 2,5, sense perdre cap partida.
El Mestre Internacional Alexander Gutenev observat per Vladimir Volkov.
En primer terme, en Flores pensatiu i al fons, Díaz Comas acordant l'empat davant del delegat Vidarte.
L'harmonia dels jugadors visitants,
Amb aquest bon resultat, fruit d'un excel·lent treball d'equip, tornem a la segona posició de la lliga, empatats amb el CE Terrassa i el CE Castelldefels, tots tres a un punt del GEVA-CEA Andorra, líder indiscutible. Diumenge vinent viatjarem fins a Barcelona ciutat per enfrontar-nos al Club Escacs Sant Martí.
El segon equip del Club ha visitat el Centre Penitenciari Puig de les Basses, a Figueres, per jugar contra el CE Atzucac B. Han tornat a Platja d'Aro havent guanyat per 3 a 1, amb un equip format per Josep Font, Vladimir Volkov, Pablo Armenta i Ivan Volkov. Amb aquest nou triomf, el Platja d'Aro B comanda la classificació a força distància del segon classificat, el Vilobí B, amb qui ens enfrontarem diumenge vinent.
Text i fotos: Jordi Álvarez