Després de ser segons a la lliga regular, aquest diumenge ens tocava la primera prova per mirar d'arribar a la Primera Divisió catalana, disputant la promoció d'ascens. De bon matí teníem quatre paranys. Un és que cada any amb el canvi d'hora, és tradició que algun escaquista s'adormi. Ara que els mòbils ens fan tota la feina, no hem hagut de patir cap ensurt. Un altre és que la Volta Ciclista a Catalunya es disputava a Barcelona i la jornada s'ha desenvolupat ben a prop del local de joc. Però tampoc hem patit cap ensurt, ni per arribar ni per sortir. Un altre era que la previsió meteorològica no ens augurava res de bo. Però no ens ha plogut enlloc. I finalment, el parany més important era el nostre rival, el Club d'Escacs Comtal, que també havia estat segon a la lliga regular i lluitava pel mateix objectiu que nosaltres. Cap dels dos clubs ha presentat el dream team i si hem de creure els ràtings personals, ambdues alineacions eren força semblants però nosaltres un pèl més fluixos pel darrere. Si haguéssim jugat a casa, hauríem pogut donar un cop d'efecte: l'excampió del món Anatoli Kàrpov ha estat aquest cap de setmana a Platja d'Aro i la seva presència a la sala de joc hauria estat possible. 

El primer en acabar ha estat el MF Carlos Salgado (3) després d'acordar un empat. Pel costat positiu, sempre va bé que un de l'equip estigui lliure per fer el seguiment del matx i tenir-nos informats. Al meu costat, Romanov (5) tenia la partida molt ben encarada de bon principi. Del MI Jorge Bobadilla (2) només podíem esperar una victòria, per mèrits seus, perquè ha guanyat totes les partides que ha jugat, nou de nou! Naruna Chan (8) també havia guanyat totes les partides i l'estadística ens informa que sempre que ha jugat durant tota la història del club, l'equip ha acabat vencent. Les altres partides eren dubtoses. En Jordi Díaz (7) estava amb poc espai i pressionat i MF Gennady Kozloz (1) tenia l'enroc esventregat i les peces del rival damunt del seu rei. Finalment, Vladimir Volkov (9) i Josep Font (10), anaven fent. Tot plegat, no n'hi havia per tirar coets però tampoc per ensopir-se. Feia aquesta anàlisi quan la meva posició era aquesta (5), amb blanques i mitja hora més de rellotge:

Després que Kozlov signés la seva planilla, estava convençut que havia perdut. Negror, molta negror. Acabat el matx, vaig saber que havia aconseguit enredar el seu rival! Tot seguit, no vaig poder seguir les incidències del partit perquè el meu rival s'havia llençat a trobar petroli i em van començar a perseguir els fantasmes. Així que reproduiré la retransmissió que Carlos Salgado feia en directe via Whatsapp:

[12:34] Pinta bien el match

[12:35] Vamos ganando 2.5 a 1.5 y lo q queda está bien

[12:35] Ganaron Kozlov y Romanov, yo tablas y perdió Manel

[12:45] Ganó Jorge, 3.5 a 1.5

[12:51] Ganó Naruna, 4.5 a 1.5

[12:52] Nos falta medio punto porque por Holandés ganamos

[13:01] Perdió Vladimir. 4.5-2.5

[13:05] Genial Font, q tenía calidad de más,  la ha devuelto para llegar a un final de damas ganado.

[13:08] Jordi A dos peones de más ganado

[13:08] Jordi DC partida para super compleja. El rival se ha visto obligado a forzar y ahora no se sabe q va a pasar

[13:11] Sólo medio más... se está haciendo esperar

[13:16] Jordi DC perdió 4.5-3.5

[13:19] Nos sigue faltando medio. Las dos q quedan con material de ventaja.

Font final de damas con peón de más, ya no tan ganado pero imperdible.

Jordi A final D y T con dos peones de más, le están jaqueando pero tampoco debería perdee

[13:27] Jordi A se ha liado. Ahora es tierra de nadie

[13:27] Vamos Font!!!!!

[13:29] Font cambia damas para llegar a un final... de damas y ganar brillantemente

[13:30] Carlos Salgado: 5.5 a 3.5 !!!!

[13:30]  Falta Jordi A q me da dolor de cabeza

De fet, en Carlos m'havia avisat que amb un empat meu en fèiem prou per guanyar i de cop estava ben perdut i sense temps. El drama intern era majúscul. Per dins em veia a venir que per culpa meva no podríem continuar competint i a sobre després de portar una bona partida amb avantatge decissiu. Superat el tràngol i amb els nervis encara a sobre, victòria decisiva de Josep Font i foto de record sense la connexió moscovita. I ara a esperar el darrer rival: o el CE Sitges o el CE La Lira de Barcelona. Demà al vespre ho sabrem.

Per Jordi Alvarez

Avui diumenge al matí, ens somreia un altre cop la primavera a Platja d'Aro mentre jugàvem la darrera jornada de la Lliga Catalana d'escacs a la Segona Divisió. Hem rebut el segon equip del CE Gerunda amb els deures fets, nosaltres i ells. Aquesta jornada de transició a l'espera de quin equip ens tocarà el dia 31 a la promoció d'ascens, l'hem disputada sense la connexió moscovita. Tampoc hem comptat amb en Vladimir, que de tants anys que fa que viu aquí, de ben segur que ja parla el rus amb accent català. Vist des de fora del club, podria semblar que els jugadors russos no estan del tot implicats en la dinàmica de l'equip. I és ben bé tot al contrari. Els que poden venir, segueixen totes les partides, les comenten, estan al cas de totes les incidències i desxifren com poden els missatges que donen vida al grup de whatsapp del club. Si no tinguessin altres obligacions, els tindríem tota la temporada a Platja d'Aro! En dies com avui, amb un grau de temperatura a Moscou al migdia, fer unes hores de vol per anar amb màniga curta per Platja d'Aro, ha de ser un gran què. O vist d'una altra manera, a qui no li agradaria jugar la lliga d'escacs d'un altre país i tenir-hi allà un grup de bons amics? 

Tornant al matx, hem hagut de presentar una plaça vacant i cridar a sometent tots els jugadors disponibles. Tornava en Josep Font (7) a l'equip, en molt bona forma, i tot que ha fet una bona partida no ha pogut puntuar però, com diuen els futbolistes, ha tingut bones sensacions. Per davant, el MI Jorge Bobadilla (1) ha tornat a guanyar després d'un final de torres on en algun moment el mòdul d'anàlisi suggeria la igualtat, però que cal jugar sense cometre cap imprecisió. Amb aquest punt, en Jorge ha fet un espectacular set de set, guanyant 101 punts d'Elo català i si n'ha perdut una va ser per unes obres inoportunes a Montmeló que van provocar que arribés fora de temps a la partida. Al segon escaquer, MF Carlos Salgado (2) recuperava una línia d'obertura que havia preparat fa uns anys però la memòria no l'ha ajudat a retrobar la millor continuació i ha arribat a una posició on la millor solució era empatar. Amb 5,5 de 8, en Carlos ha estat també un dels puntals de l'excel·lent trajectòria de l'equip. Al tercer escaquer, en Manel Castellanos (3) ha continuat amb la rcuperació del bon toc que l'havia fet un jugador temible i ha acabat signant l'empat. A mi m'ha tocat fer de quatre però després d'un esmorzar massa saludable que m'havia preparat en Jordi Díaz, el meu cos m'ha renyat per no haver-lo acostumat a començar tan bé el dia, i el meu cap s'ha aliat amb el cos. A en Jordi (5) sí que l'esmorzar l'ha esperonat i ha fet una partida rodona, de les que a ell li agraden, per endur-se tot el punt, i a hores d'ara torna a superar els 2100 punts d'Elo. Al costat, en Juan Sánchez (6) ha fet una partida ben pràctica i seriosa contra un rival amic de les combinacions letals, conduint el joc fins a un final sense esperances de salvació per l'oponent. En Pablo Armenta (8), sempre disponible quan l'equip el necessita, s'ha enfrontat a un jugador molt experimentat i amb més Elo que ell, però ha sabut arrencar un empat. I deixo pel final l'heroi de la jornada, en Joan Díaz (9) perquè quan tots havíem acabat i al marcador hi havia un empat a 4'5, la seva partida era la decissiva. Contra un rival que el superava amb més de 200 punts d'Elo, en Joan semblava perdut quan jugava amb torre de menys però ha aconseguit empényer els tres peons que havien de compensar el desavantatge material fins a recuperar la torre i arribar a un final guanyador. Després de diverses alternatives, s'ha hagut de conformar amb l'empat perquè, com després ens ha fet saber, li falta més entrenament. Però gràcies a ell, hem aconseguit un empat a cinc amb l'equip a priori més feble dels que hem presentat en tota la competició. 

Ara restem a l'espera del rival que ens tocarà a la primera fase de la Promoció. Només sabem que els altres tres equips que la disputaran són la Gran Penya Vilanova de Vilanova i la Geltrú, i els barcelonins Peona i Peó B i Comtal, tots ells rivals molt sòlids i respectables. Després d'una setmana de descans, reprendrem la competició i esperem que la fita històrica de disputar la Promoció d'ascens, encara ens pugui donar alguna altra alegria. 

Per Jordi Alvarez

Fins fa quatre dies, a la Segona Divisió Catalana hi havia un, dos o tres clubs gironins i la Federació, per evitar suspicàcies, ens feia jugar entre nosaltres a la primera jornada o a la segona, si érem més de dos. Els escacs gironins tenen ara molt bona salut, amb tres equips a la Divisió d'Honor i fins a sis a Segona. Ara sí que no és factible que ens enfrontem al principi de la competició i per això avui el matx contra el CE Santa Eugènia ha estat ben atípic, a la penúltima volta i amb tot d'aspiracions en joc. Entre setmana, hi havia la incògnita entre els locals de saber quin equip presentaríem i no sabem com, estaven al cas que no convocaríem el dream team. Potser per això em feia ballar el cap que a fora de la sala de joc hi hagués un cotxe aparcat amb les sigles de l'espionatge soviètic, KGB.

Els del CE Santa Eugènia intentaven salvar la categoria i nosaltres ens asseguràvem de jugar la promoció d'ascens només que puntuéssim, comptant que ni un miracle ens farà encalçar el líder indiscutible, el CE Banyoles. Amb la feina gairebé del tot feta, ens trobàvem a mitja setmana que ens era molt difícil de presentar una alineació amb garanties i planava el drama de presentar-nos amb tres vacants. Obligacions laborals i de salut, ens tornaven a delmar. I també, tot s'ha de dir, els vols des de Moscou a Barcelona s'han encarit. Al final, però, només ens ha faltat un jugador.

Començàvem el matx ben puntuals però amb el marcador en contra. A l'hora de joc, el Mestre FIDE Kozlov (1) guanyava al primer escaquer amb una altra demostració de pensament ràpid i pràctic. Amb l'empat, hem hagut d'esperar una altra hora perquè es decidís una altra partida, la del Mestre Internacional Bobadilla (2) qui en un final de torres que potser fregava l'empat, ha aprofitat una imprecissió del seu oponent per endur-se tot el punt. El resultat final de l'enfrontament era difícil d'endevinar i fins que no ha arribat l'hora en què ronquen els budells (almenys els meus) no es veia res clar. Armenta (9) ens col·locava amb el 3 a 1 a favor, després de fer una partida molt seriosa. Tot seguit Jordi Díaz (5) empatava en un final de torres sense suc i Naruna (6), amb la seva envejable capacitat de concentració, tornava a guanyar amb paciència i bon fer. El punt definitiu l'ha obtingut en Juan Sánchez (7) que ha anat millorant la seva posició sense presses i amb confiança. Volkov (8) perdia en una posició que feia estona que era difícil de mantenir fins a arribar a un final de reis sense esperança. La meva partida (4) era un empat ben senzill però després que el meu rival rebutgés la meva oferta, he aconseguit de fer l'única jugada que perdia. Han estat les dues úniques partides que hem perdut, més la del Vacant (10) i només ens restava esperar el desenllaç del joc d'en Manel Castellanos (3) qui tot i que tenia una posició per plegar ha aconseguit el mig punt perquè Mogro se sentia força cansat. 

Diumenge vinent rebrem a casa el Gerunda B, amb tots dos equips amb els els deures fets ja que avui els gironins han guanyat assegurant-se la permanència en el grup. Així que ara les mirades ja les dirigim cap als possibles rivals a la promoció d'ascens, tots ells equips molt forts, però el bon esperit d'equip que hem mantingut tota la temporada, de ben segur que serà un plus que ens esperonarà. 


Per Jordi Alvarez

Diumenge, ben d'hora, encaràvem la setena volta de la Segona Divisió Catalana amb un equip diferent a tots els altres que hem presentat. De fet, no hem pogut repetir cap alineació en tota la Lliga. Tornava en Juan Sánchez qui després de setmanes d'angoixa per l'hospitalització de la seva esposa, ens va mostrar el seu compromís amb l'equip en un matx clau, fet que tots els companys li agraim de tot cor i amb el desig que tot hagi anat molt bé. A part d'en Juan, també comptàvem amb el pinyol de l'equip, el nucli dur que ha jugat totes o gairebé totes les rondes (MI Jorge Bobadilla, MF Carlos Salgado, Manel Castellanos, Jordi Díaz, Jordi Alvarez i Vladimir Volkov) amb la quota russa reduida a dos jugadors, Naruna Chan i Yaroslav Gnydka, més el reforç al darrer escaquer d'en Pablo Armenta. El CE Masnou tampoc no ens va visitar amb el seu dream team, amb la baixa del primer escaquer i els dos darrers amb menys d'Elo 1700 però, en conjunt, era un equip força equilibrat i competitiu. A aquestes alçades de la competició, alguns equips ja tenen els deures fets o confien a complir-los en un altre matx amb més garanties, que potser és el cas del CE Masnou ja que la jornada vinent s'enfrontaran a casa contra el cuer. 

El matí es presentava primaveral i el silenci era absolut, tot i que la nit anterior a tocar del club s'havia celebrat el Carnaval amb una assistència de 70.000 persones, segons fonts oficials. El primer a doblegar el rei adversari va ser en Vladimir (9) i tot seguit anotàvem el segon punt, em sembla que obra del MF Salgado (2). En Jordi Diaz (6) m'anava cantant els punts però després d'acceptar l'oferta d'empat del seu rival, em vaig quedar sense referències i d'esquenes a la resta de l'equip. De fet, notant que tot de jugadors miraven la meva partida (5), vaig arribar a creure que era la decissiva tot i que no podia fer cap miracle per escapar de l'empat. Signada la igualada, l'acta del partit mostrava un clar 5 a 1 a favor nostre, amb victòries de Gndyka (4) i Armenta (10), després d'un laboriós final d'alfils amb molts peons. Quedaven quatre partides en joc per endur-nos el matx, i com ja va passar a Tordera, Naruna (7) obtindria el punt decissiu. Amb el 6 a 1, Manel (3) desaprofitava una posició força superior i signava taules mentre en Juan (8), també aliè al resultat del matx, lluitava en un final de torres inferior fins a aconseguir un altre empat. Així, a la una, quan van tornar a sonar txarangues pels carrers de Platja d'Aro, només es disputava la partida del MI Bobadilla (1), qui avui s'estrenava al primer escaquer i que ha guanyat totes les partides que ha jugat. Va lluitar un final de cavalls amb peons a tots dos flancs i a tocar de les dues, el va poder vèncer. Es a dir, que per primer cop, no vam perdre cap partida, aconseguint un contundent 8 a 2.

Tot seguit, via whatsapp, ens assabantàvem de les derrotes dels nostres competidors per jugar la promoció d'ascens a la Primera Divisió Catalana, el CE Guixolenc i el CE Montmeló, que són a un punt i mig rere nostre quan només falten dos punts per disputar, amb l'afegit que tots dos s'hauran d'enfrontar entre sí a la darrera volta. Desconeixem si cap dels dos equips té intenció de jugar la promoció però tot i així, som a un pas ben curt de jugar-la per primer cop a la història del club.   


Per Jordi Alvarez

SUPERANT L'ADVERSITAT

Diumenge ens tocava rebre el líder de la competició, el Club d'Escacs Banyoles, després de tota una setmana d'infortunis. Diversos jugadors havien excusat l'assistència al matx per causes majors, com hospitalitzacions, dues, canvis laborals o raons familiars. A darrera hora s'afegia la possibilitat que els russos no poguessin jugar per un incident de trànsit. I en el meu cas, durant la nit tenia un bolo musical i a les cinc de la matinada estàvem cantant en un bar de Girona La faixa de La Trinca a cor què vols. Els nervis per almenys poder presentar un equip complet eren ben presents fins poques hores abans de les partides.

Al final, van debutar dos jugadors a la competició, Pablo Armenta (Elo 1892) i Joan Díaz (Elo 1665). I els russos aconseguien arribar a Platja d'Aro amb l'estrena a l'equip del Mestre Internacional Alexander Gutenev. Deu contra deu, però amb diferències d'Elo en algun escaquer de fins a 450 punts! Els debutants Armenta (9) i Díaz (10), de seguida van tenir partides amb fort desavantatge, però Volkov (8) arribava a un final d'alfils amb peó de més. Naruna (7) jugava amb la seva característica solidesa i l'altre Díaz (6), en Jordi, semblava que podia aconseguir avantatge en una posició enrevessada. Al costat, la meva partida (5) es posava de cares de seguida però el ritme de la nit em va fer onbviar un cop guanyador i vaig haver de torejar amb un final inferior però tècnicament difícil de solucionar. Així que a darrera, on el desavantatge de ràting era més notori, empatàvem Volkov i jo, Naruna guanyava, i trèiem dos punts que després serien decissius.

Després que MI Gutenev (2) guanyés un altre MI, Villegas, planava sobre la sala que encara podríem endur-nos el matx, tot i les adversitats. Romanov (4), que pot fer una de freda i una de calenta, sotmetia el veterà Dorca; MF Salgado (3) intentava cosir les ferides a la seva posició després d'un atac a cor obert; i a la taula 1, un fet insòlit, que dos Grans Mestres s'enfrontessin a la Segona Divisió Catalana, GM Potapov (1) amb blanques contra GM Aroshidze. El nostre primera espasa jugava un final amb cavall de més però el risc de quedar-se sense peons. Després que Romanov guanyés i MF Salgado perdés, fins a vint persones vam envoltar la taula dels Grans Mestres, amb un 4-5 al marcador i esperant la previsible victòria de GM Potapov que ens donaria un inesperat empat. Eufòria local i decepció visitant, tot i que els banyolins es consoliden en la primera posició a tot un punt per sobre nostre.

Diumenge vinent ens desplaçarem a Granollers per jugar contra el CE Granollers-Canovelles, un equip molt fort que no està tenint bona sort. Continuem com a segons de grup, amb millor desempat que el sorprenent CE Montmeló. Si no tornem a tenir ensurts com els d'aquesta setmana, encararem la fase final amb possibilitats reals de disputar la promoció d'ascens i amb un molt bon esperit d'equip. Creuem els dits!

Per Jordi Álvarez