Ben d'hora ens hem dirigit cap a Olot per disputar la quarta jornada de la Lliga Catalana d'escacs a la Primera Divisió. Sabíem per fonts alternatives que el Club d'Escacs Olot presentaria una alineació de gala, amb un Gran Mestre, el rus Igor Glek, de primer escaquer. Era la millor jugada que podien fer, ja que havien perdut els tres primers matxs i és sabut que no es donarien mai per vençuts. Així, ens hem trobat al davant l'equip més fort que ha presentat l'Olot aquesta temporada. Nosaltres només hem fet un canvi respecte a diumenge passat. El Mestre FIDE Carlos Salgado no es trobava amb les millors condicions anímiques com per concentrar-se del tot en la partida i va preferir que un altre jugador ocupés el seu lloc. La seva baixa feia entrar aquest cronista com a darrer escaquer. Considerant els rànquings personals, hi havia força igualtat als primers escaquers però per darrere es notava el seu reforç i la nostra baixa. Dues hores després de començar el matx, es signava el primer empat entre els Mestres Catalans Juan Antonio Villar (4) i Jordi Triadú. 

En primer terme, els Mestres Catalans Villar i Triadú. 

Vint minuts després, també empataven els nostres dos russos, el Mestre FIDE Gennady Kozlov i l'Stanislav Romanov contra els Mestres Catalanas Pol Sabrià i Sergi Vinardell. Amb l'empat a 1,5, el resultat final era incert. Només es veia clar que en Jordi Díaz Comas (9) tenia mala partida i que el Mestre Internacional Arturo Vidarte (2) podia guanyar. Però de cop, el rival de Vidarte, el Mestre FIDE Àlex Vidal, feia una jugada magistral i semblava que el punt ja no se li podia escapar.

MI Vidarte contra MF Vidal i MI Bodadilla contra GM Glek.

 Seguia un altre empat, el d'en Manel Castellanos a la taula 7. De mica en mica, la responsabilitat requeia en els nostres darrers escaquers, allà on a priori érem més fluixos. No pintava gens bé però de cop es va produir un miracle a la taula 2. L'Àlex cedia un empat en un final de peons clarament guanyador. Però just a la tercera hora de joc, el nostre número 1, el Mestre Internacional Jorge Bobadilla, tombava el rei davant el Gran Mestre rus Igor Glek. Per primer cop, l'Olot es posava per davant en el marcador. Encara hi havia confiança en la partida de RIcard Nadal (5) qui tenia dos peons per la qualitat amb una posició força sòlida. No en va sortir res i van signar l'empat. Així que ara tot depenia dels tres darrers escaquers. José Antonio Flores (8) jugava un final de dames amb peó de més, Jordi Díaz Comas estava en posició inferior i la meva partida al darrer escaquer era difícil de valorar en fred perquè a penes hi havia peons però sí que hi havia moltes peces, poc temps al rellotge i tensió. No era gens fàcil ser precís. 

En primer terme, Flores contra Pinyol.

De cop, dos fets que haguessin pogut canviar el matx. En Jordi obviava un cop guanyador i acabava perdent, i el rival de Flores plegava quan l'empat era l'únic resultat possible. 5-4 al marcador i només la meva partida en joc. Havia de guanyar per empatar el matx. El meu rival, en Terry Cuéllar, em va oferir l'empat, que no vaig poder acceptar tot i que la posició ho demanava. Just llavors vaig cometre una greu errada però igualment empatés o perdés, l'equip perdia. Finalment, vam arribar a una posició d'empat. 

Al fons, Jordi Díaz Comas, i davant el meu rival, Terry Cuéllar. 

Amb aquest resultat, hem perdut in extremis contra un fort CE Olot i malgrat que la derrota ens fa perdre el coliderat, ens han quedat bones sensacions per afrontar amb força els partits que han de venir, contra equips que ja han puntuat i que són força sòlids, en especial el líder en solitari, el GEVA-CEA Andorra, amb qui ens enfrontarem la penúltima jornada. Així està la classificació del grup després de la quarta volta: som a un punt del líder i a mig punt del segon (encara hem de jugar amb tots dos) i per desempat hem baixat fins a la cinquena posició, ja que estem empatats amb dos altres equips. La setmana vinent, jugarem a casa contra el CE Reus Deportiu. 

El segon equip del Club va tornar a guanyar, per 4 a 0, al Gerunda F, equip sorgit de la col·laboració del club gironí amb Multicapacitats Girona. L'equip el componien la Irina Ioselani, Joan Font, Vladimir Volkov i Joan Díaz Comas. Amb aquest resultat, el segon equip es referma en el lideratge del Grup Sud de la Tercera Categoria Gironina. La setmana següent toca l'Atzucac B, equip format al Centre Penitenciari Puig de les Basses. 

Al fons, Joan Díaz jugant contra la Irina, i davant a la dreta, en Joan Font. (Foto: @MulticapGirona)

Text i fotos: Jordi Álvarez

Aquest matí assolellat de diumenge, amb la Candelera rient, hem viscut un matx ben estrany, a la tercera jornada de la Primera Divisió Catalana d'escacs. Hem rebut al Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d'Aro el segon equip de la secció d'escacs de la Societat Coral Colon Sabadell Chessy. El nostre equip ha comptat amb un important reforç de la connexió moscovita, el Mestre Fide Gennady Kozlov (3) i l'Stanislav Romanov (7), que de fa temporades sempre troben uns dies per escapar-se del rígid hivern rus per donar un cop de mà a l'equip. Dels rivals, sabíem que no havien puntuat en cap de les dues primeres jornades i també que ja havien presentat dues baixes i, si en feien una més, s'arriscaven a perdre el matx per 10 a 0 i, tanmateix, serien eliminats de la competició. I així ha estat. El drama és que Romanov ha fet el viatge en va perquè el seu oponent no s'ha presentat. Tot i així, calia jugar tot el matx, a l'espera del que decideixi el Comitè de Competició de la Federació Catalana d'Escacs.

El Mestre Fide Gennady Kozlov defensant el tercer escaquer. (Foto: Jordi Díaz Comas)

Al punt d'en Romanov, s'ha afegit una victòria ben matinera de Jordi Díaz Comas (10). Només mitja hora després, també guanyava el primer escaquer, el Mestre Internacional Jorge Bobadilla. Les partides en joc feien pensar en una victòria plàcida. Refermava aquesta sensació la victòria del MF Kozlov just al migdia. Han passat tres quarts d'hora llargs fins que el ganxó Manel Castellanos (8) ha aconseguit el 5 a 0 per l'equip. 

En Manel Castellanos (8), guanyant un altre cop després de superada la grip. (Foto: Jordi Díaz Comas)

Ens faltava només mig punt per guanyar el matx, sense esperar el dictamen del Comitè de Competició, i l'aconseguia Ricard Nadal (6) just un quart d'hora després. Des de Rússia estaven expectants els altres companys d'equip, que han celebrat el triomf amb alegria via Whatsapp. Però després d'aquest 5,5 a 0,5, les partides s'han tombat i només el Mestre Internacional Arturo Vidarte (2) ha aconseguit un empat, mentre que perdien el Mestre Català Juan Antonio Villar (4), el Mestre Fide Carlos Salgado (5) i José Antonio Flores (9). No es pot esperar que tots els jugadors guanyin totes les partides, així que aquest entrebanc d'avui de ben segur que ens esperonarà a ser fidels amb l'estadística en les jornades que seran decisives. Diumenge vinent, viatjarem fins a Olot per a enfrontar-nos amb el fort equip local, que no ha tingut un bon començament de temporada però té potencial per ser equip de Divisió d'Honor, categoria que van perdre la temporada passada i que per tradició intentaran de tornar a aconseguir. Així que encararem la part més dura de la competició amb l'ànim alt després de guanyar en les tres primeres jornades i amb la intenció d'assolir un dels primers objectius de la temporada, que no és cap altre que assegurar-nos la permanència. 

El segon equip descansava i la setmana vinent es desplaçarà a Girona per jugar contra el Gerunda F. 





Text: Jordi Álvarez

Nova victòria del primer equip del Club d'Escacs Platja d'Aro després de disputar-se la segona volta a la Primera Divisió de la Lliga Catalana d'Escacs. No ha estat un triomf plàcid, malgrat el resultat final de 3,5 a 6,5. Les diferències d'Elo no sempre són fàcils de traduir a l'escaquer. 
 
A les 7 del matí, els expedicionaris gironins ja èrem tots en ruta i l´únic que encara podia dormir una mica més, s'havia llevat degut als continus avisos del grup de Whatsapp del club. Els deu jugadors convocats, havíem d'arribar abans de 2/4 de 10 a Sant Boi de Llobregat. Sortíem de Figueres, Lloret de Mar, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Sant Cugat del Vallès i de diferents punts de Barcelona ciutat. Tota una gimcana en una matinada ben emboirada. El premi va ser poder esmorzar plegats a Sant Boi, sense presses. Un cop a la sala de joc, teníem força avantatge d'Elo als cinc primers escaquers; i als cinc darrers, els rànquings eren força igualats. Així que el pes d'una possible victòria va recaure en els jugadors del davant, mentre que els de darrere havíem de puntuar, per anar bé. Malgrat que cap rus no va poder reforçar l'equip, ens va fer l'efecte que no els trobaríem a faltar. 

L'empat més matiner el va aconseguir en Jordi Díaz Comas (8) qui tot i que jugava a guanyar, es va trobar amb una triple repetició que no podia rebutjar. Tot seguit, el MI Vidarte aconseguia el primer punt per l'equip. Es complia el guió: puntuar per darrere i guanyar per davant. S'afegia al guió aquest cronista (9) que també empatava per triple repetició després de remuntar la partida degut a una greu errada. Una estona després, Flores (7) accceptava un regal del seu rival per imposar-se ràpidament. Pintava bé l'1 a 3. 

José Antonio Flores (7), ensumant la victòria. 

En absència de la connexió moscovita, el Mestre Internacional Jorge Bobadilla tornava a defensar el primer escaquer del club. El seu rival, el Mestre Català Daniel  Moreno, va neutralitzar la siciliana de Bobadilla, qui no va forçar la posició i es va conformar amb un empat que ens acostava una mica més a la victòria. 1,5 a 3,5 amb cinc partides en joc. 

MI Bobadilla contra MC Moreno, a la taula 1

Cap al migdia, ens arribava el primer ensurt. En Manel Castellanos (6), encara no del tot recuperat d'una forta grip, va obviar un cop guanyador de l'experimentat Mestre Català Joan Bosco Prats i no va poder fer res per igualar la posició. El 2,5 a 3,5 amb quatre partides en joc, ens mantenia alerta i revisant un cop i un altre les partides que es disputaven, engegant la màquina de fer càbales per predir el resultat final. Fins a la una en punt, després de tres hores i mitja de començat el matx, vam tenir el cor en un puny. 

Castellanos (6), just abans de jugar Txc3, que permetia la sorprenent i decissiva Txf2.

Confiàvem en la partida del Mestre Fide Carlos Salgado, que tornava a l'equip amb una bona posició, dos peons passats i lligats al flanc de dama que li havien d'assegurar la victòria. Ricard Nadal (5), tenia dos peons contra un en el flanc de rei en un final de torres, i les possibilitats d'empat eren altes. A la taula 3, el Mestre Català Juan Antonio Villar no semblava tenir cap pla guanyador i tots dos ja estaven jugant amb l'increment. També tenien problemes de temps a la taula 10, on Juan Sánchez tenia un peó passat i protegit en el centre però encara amb massa peces a l'escaquer. Vam demanar a Villar i Sánchez que oferissin l'empat, comptant que Salgado guanyaria, però les ofertes van ser rebutjades. Per fi, el rival de Salgado va plegar però encara no vèiem del tot clar que ens enduguéssim el matx. Però tot seguit, el rival de Sánchez esgotava el temps i perdia el punt. Ja teníem el matx quan encara quedaven dues partides. Nadal va anar millorant la seva posició fins a imposar-se en una gran demostració de tècnica. Finalment, Villar perdia, deixant el marcador en 3,5 a 6,5. 

MI Salgado (4) del tot concentrat contra el Mestre Català Josep Chalmeta.

Joan Sánchez (dreta) jugant relaxat malgrat la pressió del rellotge. 

Ricard Nadal (esquerra) en plena demostració de tècnica de finals. 

Amb aquesta segona victòria a la Primera Divisió, compartim liderat amb tres equips més, també invictes. La setmana vinent jugarem a casa contra el segon equip del Colón Sabadell Chessy, que encara no ha puntuat però, com bé prou sabem, la competició és prou dura com perquè no poguem descartar cap resultat. 

El segon equip, que juga a la Tercera Categoria Gironina, va tornar a guanyar, aquest cop contra el tercer equip del Club d'Escacs Vilobí. L'equip ha repetit alineació i la número 1 Irina Ioselani s'ha enfrontat al President i ànima del club local, Felip Mató. L'equip només ha cedit un empat, el de Vladimir Volkov (2) qui tenia un final per guanyar amb calma però els companys el punxaven per tornar aviat a casa.També han guanyat, Pablo Armenta (3) i l'Ivan Volkov (4). Diumenge vinent, l'equip descansarà. 

Text i fotos: Jordi Álvarez

El primer equip del Club d'Escacs Platja d'Aro, es va estrenar aquest diumenge a la Primera Divisió Catalana, per primer cop a la història del club. Vam rebre a casa el segon equip del CE Foment Martinenc de Barcelona. FIns a cinc jugadors nous van participar en el nostre equip, respecte a la temporada anterior. El club ha fet un esforç considerable per incorporar jugadors de prestigi, coneixedors de la Lliga Catalana i experimentats en el joc. La categoria que tot just ara comencem a conèixer, és força exigent i el propòsit aconseguit era poder presentar a totes les jornades un equip amb garanties. El primer dia ja havíem d'afrontar algunes baixes però els reforços del segon equip no van perdre cap partida.

MI Mikhail Demidov (Foto: chess.com)

La connexió moscovita ens aportava per primer cop el Mestre Internacional Mikhail Demidov, amb 2552 punts d'Elo FIDE, que va jugar com a número 1 i va resoldre la seva partida sense ensurts. De número 2 repetia el Mestre Internacional veneçolà Jorge Bobadilla, tot una garantia a l'equip perquè l'any passat només va cedir un empat. De número 3 debutava el reputat Mestre Internacional d'origen peruà, Arturo Vidarte, un vell conegut de l'afició catalana, que també va guanyar. De número 4, un altre fort jugador d'origen peruà, el Mestre Català Juan Antonio Villar, amb un respectable Elo català de 2377 punts, també victoriós. Al cinquè escaquer, el debutant Ricard Nadal, futur Mestre Català, va empatar. De sisé, el ganxó Manel Castellanos, tornava a l'equip malgrat els 39 graus de febre que patia però tot i així va aconseguir un altre valuós empat per l'equip. De set, un altre debutant, José Antonio Flores, qui va tenir l'honor de ser l'únic jugador local que va tombar el rei, gràcies als bons oficis de la forta jugadora visitant Patricia de León. De vuitè, el President, en Jordi Díaz Comas, qui comptant que els primers escaquers havien de resoldre el matx, va signar un empat matiner. De novè, aquest cronista, Jordi Álvarez, que tot i tenir partida per guanyar, vaig notar el cap enterbolit en el moment decissiu, per no haver pogut esmorzar i pels nervis anteriors a la partida, quan amb el President anàvem amunt i avall per aconseguir les claus del local de joc. A les dues empatava. I a la taula deu, un altre ganxó, en Joan Sánchez, qui va anar igualant la partida sense assumir riscos innecesaris. 

Ricard Nadal (5) i Manel Castellanos (6)   (Foto: Badi Mojtar)

El Mestre Internacional. Jorge Bobadilla. (Foto: Badi Mojtar)

Jordi Álvarez (9) i Joan Sánchez (10)   (Foto: Jordi Dïaz Comas)

Després d'anys sense tenir-ne, el club va decidir tonar a inscriure un segon equip. El compromís dels jugadors i l'augment de la plantilla, feien factible tenir més escaquistes en competició. EL CE Platja d'Aro B, es va estrenar a casa del segon equip del CE Palafrugell i tot i que calia cobrir les baixes del primer equip, el resultat va ser contundent, amb un 4-0 inapelable. L'equip el van composar Ivan Volkov (4), Pablo Armenta, (3) i Vladimir Volkov (2), el President honorífic, i com a primer escaquer, un altre fitxatge amb garanties, la palamosina d'orgen georgià Irinia Ioselani. 

El segon equip, amb Ioselani (a l'esquerra) de número 1 (Foto: Vladimir Volkov)

Bon debut dels dos equips que ens deixen il·lusionats per enfrontar els matxos que vindran. El diumenge vinent, tots dos equips jugarem a fora. El primer equip a Sant Boi de Llobregat i el segon es desplaçarà a Vilobí d'Onyar. 



Text: Jordi Álvarez

Dissabte, 9 de novembre, es va disputar a la Llar de Pensionistes i Jubilats de Santa Coloma de Farners el I Torneig d'Escacs de la Ratafia, organitzat pels Amics dels Escacs Farners. La prova, no oficial, va consistir en un sistema suís a 8 rondes a un ritme de 5'+3''. El torneig va ser un èxit de participació amb 72 jugadors, amb molt de nivell. Una mostra és que els jugadors amb 2000 punts d'Elo català ocupaven la meitat de la taula en el rànquing inicial. L'organització va preveure una generosa dotació en premis i la sala de joc, ampla i lluminosa, va ser el marc ideal per passar una bona tarda d'escacs. A més, en tot moment podíem consultar els aparellaments gràcies a un projector connectat a l'ordinador de l'àrbitre. Del Club d'Escacs Platja d'Aro, vam ser tres els participants: el Mestre Fide Carlos Salgado, el president Jordi Díaz Comas, i aquest cronista, Jordi Álvarez.

La sala de joc abans de començar el torneig.

El tràmit de pagar la inscripció.

A l'espera dels aparellaments de la primera volta. 

L'àrbitre del torneig i al fons els premis i els aparellaments. 

Tertúlia entre MC Juan Antonio Villar, MF Carlos Salgado i Jordi Díaz Comas.

Trobada de presidents de club: Jordi Díaz Comas (CE Platja d'Aro), Felip Mató (CE Vilobí) i Jordi Vidal (CE Santa Eugènia)

Tot un detall que em fessin jugar en un escaquer amb la notació en rus. 

Enfrontament presidencial. Demà hi tornaran a l'Obert del CE Gerunda. 

Expectació per seguir les primeres taules. A la taula 1, els Mestres Catalans Ibáñez i Villar i a la taula 2, els Mestres Catalans, Molina i Colls. 

El Mestre Fide Carlos Salgado sempre va jugar per davant i va acabar amb 5,5 punts

A la taula 1, l'olotí Abel Lázaro jugant contra el peruà Juan Antonio Villar, qui va acabar segon classificat.

L'eugenienc Arnau Clot jugant-se el campionat contra el MC Villar. Triomf de Clot, qui va ser el campió del torneig. 

Després de vuit partides jugades, l'organització ens va oferir un tast de ratafia. 

En Joan Carranza, una de les ànimes del torneig, apuntant els jugadors amb dret a premi. 

L'Arnau Clot (CE Santa Eugènia) rebent el trofeu de campió de mans de l'alcaldessa de Santa Coloma de Farners, Susagna Riera (JxCat)

I el cronista, Jordi Álvarez, 23è del rànquing inicial, millor jugador del CE Platja d'Aro, segon del tram 2000-2150 i 8è classificat a la general. (Foto: Quim Mundet)

L'anècdota final va ser que a l'Arnau Clot li va caure la tapa de la copa al terra i espontàniament tots vam començar a cridar "Sergio Ramos, Sergio Ramos!". Després ho vam arreglar demanant que posés mossegant la copa, a l'estil del tennista Rafa Nadal. Tot plegat, va ser una entretinguda tarda de dissabte, un torneig molt competit coincidint amb la reputada festa de la ratafia de Santa Coloma de Farners. L'organització va ser perfecta i la sala de joc excepcional. I tot un èxit de participació. Ja comptem els dies que falten per la segona edició! 

Crònica i fotos : Jordi Álvarez

Dissabte 14 de setembre, un equip del Club d'Escacs Platja d'Aro va participar al tradicional Torneig d'escacs per equips "Poble de Vilobí", que aquest any celebrava la tretzena edició. El format és atractiu, amb equips de quatre jugadors competint a un ritme de 15'+3'' a vuit voltes, les sis primeres per decidir en quin tram competirà cada equip a la fase final, i amb una bossa de premis de 2.500€ més lots de productes agícoles. Tant els premis com la feina constant del club local presidit per Felip Mató, fa que equips de la Divisió d'Honor catalana hi presentin les millors alineacions. 30 equips i 141 jugadors, és garantia d'un molt bon torneig. Va ser dirigit per Felip Mató i arbitrat per l'Emili Colls. 

El nostre club va presentar un equip de cinc jugadors format per Jordi Díaz Comas, Jordi Álvarez, Juan Sánchez i Vladimir Volkov, amb en Joan Díaz Comas de suplent. Per mitjana d'Elo, aspiràvem al tram d'Elo de 1901 a 2050. 

Tres presidents arribant a la sala de joc.

La meitat de l'equip fent el cafè.

L'altra meitat. (Foto: Jordi Dïaz Comas)

Havíem oblidat de pagar la inscripció.

Expectació per saber el primer aparellament de la jornada.

Amb la finalitat de guanyar el tram d'ELo que ens pertocava, el matí va ser força fluïd. A la primera volta vam guanyar per 3,5 a 0,5 al CE Figueres D, que presentava una alineació amb joves jugadors de la pedrera figuerenca. L'anècdota la va protagonitzar en Vladimir. Després de coronar una dama i amb avantatge decissiu, va veure un mat que no era i el seu jove rival va prendre la cofoia dama aconseguint un final amb només un peó de menys que va conduir a l'empat. 

Vladimir amb tot a favor per endur-se el punt davant del Figueres D. 

La segona volta ens va encarar a un rival més complet, el primer equip del CE Santa Eugènia, que per un error de càlcul va passar al tram superior d'Elo i no ens era rival directe pel nostre objectiu. Vam guanyar 3 a 1, cedint dos empats i així vam obtenir un plus d'energia positiva per encarar el matí. 

En aquesta posició de la partida Álvarez-Rex, vaig jugar l'espectacular 13. c6 i sembla que totes les continuacions fan guanyador el blanc. Rex va preferir d'entregar la dama per torre i alfil però la seva posició no era la ideal per consolidar-se. El cas és que les màquines aconsellen la simple 13. Ae3 amb avantatge decisiu ja que amb la jugada de la partida podien igualar amb 13..., bc6 14. Axc6, a5! 

Vam puntuar massa i de seguida estàvem a la taula quatre, tot i que érem els quinzens favorits. Així, a la tercera volta ens vam trobar al davant el primer equip del CE Foment, amb tres Mestres Internacionals i un Mestre Català. Gràcies a en Juan Sánchez, no vam sortir del tot escaldats. En Juan va fer una partida molt seriosa contra el MI Granados i l'empat va ser el resultat més just. 

En Juan amb un final de luxe contra tot un Mestre Internacional. 

Amb la visita d'en Carlos Salgado, vam comptar amb un delegat de bandera per només haver de pensar en les partides. I així entràvem a la quarta volta, que ens enfrontava al tercer equip del CE Foment. Vam guanyar per 3,5 a 0,5 i es disparava l'eufòria. La classificació provisional era del tot satisfactòria: estàvem per sobre de dos dels favorits, el CE Cor de Marina de Badalona (antic CE Sant Josep), encapçalat pel Gran Mestre Orelvis Pérez, i del CE Gerunda, comandat pel Gran Mestre Àlvar Alonso. Tornàvem a la taula 4 per trobar-nos amb el CE Barcelona, que després va ser el campió de la prova. El resultat final va ser contundent: 0 a 4 a favor seu. Una derrota que no ens feia mal perquè estàvem jugant massa amunt i no ens convenia de competir contra els favorits ja que el nostre objectiu era un altre i necessitàvem puntuar. Amb l'ànim enfortit, vam anar a dinar a Can Ginesta, en una sala plena d'escaquistes, on vam menjar molt bé i vam ser molt ben atesos. L'anècdota va ser que l'exjugador de futbol de l'Espanyol, Javi Garcia, va entrar al restaurant i en Salva Alarcón del CE Santa Eugènia el va reconèixer, ja que tenen un parentesc llunyà. En Javi també va venir a saludar-nos i va convidar a ratafies els del Santa Eugènia. 

De postre, mel i mató, com a homenatge a l'amfitrió. 

Amb l'amfitrió, el president del CE Vilobí Felip Mató (Foto: Moisés Urbano)

A la tarda, l'equip es va enfonsar. Tots els bons pronòstics del matí, s'esvaïren de seguida. Qui sap si ho va fer el vi del dinar, les llargues aturades per resultats mal donats que van obligar a refer l'aparellament diverses vegades o bé és que no en sabem més. El cas és que vam rebre un sever correctiu del segon equip del CE Foment (ens van tocar tots tres equips del Foment!) i aquest 0 a 4 sí que ens va fer mal. A més, ja no entràvem al grup de play-off que ens convenia i vam quedar fora dels premis. Les dues eliminatóries següents no ens hi jugàvem res i el nivell competititu va caure al mínim.  

En definitiva, va ser una bona experiència encara que la tarda se'ns va fer massa llarga. Per l'any vinent haurem de prendre nota: no hem de puntuar tant al matí i per dinar, aigua. O aigua amb gas. 




Text i fotos:

Jordi Álvarez

El darrer número de la prestigiosa revista francesa Europe Echecs, dedica el tema de portada i un extens reportatge en planes interiors, a la primera edició de la Copa Internacional Anatoli Kàrpov disputada a Platja d'Aro el 2 de març. A part d'una entrevista al 12è campió del món Anatoli Kàrpov, present a l'entrega de premis, la revista també recull les opinions de Vladimir Volkov, llavors president del Club d'Escacs Platja d'Aro, que tot seguit trobareu traduïdes.

Kàrpov a Platja d'Aro presenciant la Copa Internacional per a joves que du el seu nom. Foto: Club d'Escacs Platja d'Aro. 

D'UN TORNEIG DE JOVES A UN TORNEIG DE LLEGENDES

El 2 de març, el 12è campió del món va estar a Platja d'Aro,

on es va organitzar la 1a edició d'un torneig de joves que porta el seu nom.

No n'eren més d'una seixantena però tots van voler fer-se una foto amb ell. L'emoció d'aquests joves catalans era bella de veure. Kàrpov els va somriure un per un. No és el plaer d'un infant la més bella de de les motivacions?

L'amor del joc
Als 67 anys, aquest campió llegendari encara no està fart. Després d'haver rebut tant dels escacs, ell en dóna i no té en compte ni el seu temps ni la seva energia. Un dia a la Xina i l'endemà als Estats Units. A Teheran com a Platja d'Aro, poc importa el nombre de participants, Kàrpov hi és present. Sobretot si és un amic qui l'invita, com Vladimir Volkov (vegeu entrevista), sobretot si el marc li plau. Els escacs, el sol i la mar, és això el que plau a Kàrpov a Cap d'Agde. El rus ha trobat una nova terra d'elecció a Espanya. Ell havia treballat de valent, a l'època, organitzant campionats de joves a Orpesa, del 1998 al 2001, a la Comunitat Valenciana.

Idealisme

En el fons, ell no pertany a cap país. El gran Anatoli Kàrpov és un apassionat, dins de la més pura tradició del romanticisme rus. El seu somriure és contagiós, com ha tornat a demostrar en aquest torneig gairebé “anònim” a Platja d'Aro. La seva visió del futur és idealista, en la línia dels utopistes francesos del segle XVIII, però aquest campió immens és també un home pragmàtic. Ell creu més que mai que “demà hi haurà un nou món”, gràcies a l'ensenyança del joc i de les seves virtuts educatives. És la raó de viure de Kàrpov, després d'haver-ho guanyat tot.

ENTREVISTA

VLADIMIR VOLKOV

Vladimir Volkov, a la dreta, a l'entrega de premis, amb Jordi Díaz, Carlos Salgado i Anatoli Kàrpov. Foto: Club d'Escacs Platja d'Aro. 

“Dono preferència al treball que fem amb els joves”

El President del Club d'Escacs Platja d'Aro és rus. Va escollir la Costa Brava per residir-hi, fa uns anys, com molts dels seus compatriotes. L'aeroport de Girona, a 4'30 h de Moscou en vol directe, està situat a una trentena de kilòmetres, fet que facilita les transferències. A dia d'avui, Volkov forma un binomi d'organitzadors perfecte amb Jordi Díaz Comas. Aquest advocat havia brillat a les categories juvenils sobre els escaquers. Ell és d'aquí i la seva passió és sempre devorant. La seva tieta és la mestressa de l'Hotel Aromar, on es juga el festival des de l'any 2013.

Torneig de Llegendes

Aquesta setena edició tindrà lloc des del 24 de juny al 1r de juliol. Com és habitual, hi haurà el Torneig de Llegendes, que enguany serà la tercera edició. Els quatre invitats són Anatoli Kàrpov, Ljubomir Ljubojevic, que són habituals perquè han participat a les tres primeres edicions. L'ucraïnès Oleg Romanishin i l'armeni Rafael Vaganian completaran aquest quadre prestigiós.

Oberts clàssics
Esperem que els nostres dos oberts tinguin un bon èxit popular. Estan dotats de nombrosos premis per categories. Ja hem rebut inscripcions d'un nombrós grup de jugadors indis. Crec que el quadre de l'Obert A serà també rellevant. La nostra base de premis s'ha mantingut igual, amb 1.000 € pel vencedor de l'obert principal. No és gens fàcil de trobar els diners. Hem demanat a l'Ajuntament que ens ajudi, a la Diputació de Girona i a la Federació Catalana. Cerquem patrocinadors però no crec que la nostra ambició sigui passar d'una base de premis de 5.000 a 10.000€ d'una edició a la següent. Francament, jo no veig un gran futur pels nostres oberts. Sobretot perquè estem força limitats pel lloc. L'Hotel Aromar podria difícilment acollir més de 150 jugadors.

Torneig de joves

Crec que el Torneig de Llegendes és més important que els nostres oberts. S'ha instal·lat al calendari. Ja és la tercera edició però crec que canviarem la fórmula. Cal evolucionar sempre. Cercar la novetat. Dono preferència també al treball que fem amb els joves. Aquesta any la novetat serà l'organització de la 1a Copa Internacional Anatoli Kàrpov conjuntament amb la Unió Internacional dels Escacs Escolars (ISCU). El jovent s'enfrontarà en tres categories: sub-8, sub-10 i sub-12. Serà un obert de set rondes a ritme clàssic, i després un de 7 rondes a ràpides. Els sis guanyadors (2 per categoria) es classificaran per jugar el campionat del món oficial de ràpides i llampec, que es disputarà a Minsk, del 15 al 19 d'agost.

Kàrpov amb els guanyadors de la 1a Copa Internacional. Foto: Club d'Escacs Platja d'Aro. 

Camp d'entrenament

Nosaltres progressem de mica en mica i crec que el 12è campió del món aprecia el treball que estem fent. En paral·lel als tornejos, organitzarem un camp d'entrenament, conjuntament amb Educhess. Reunirà principalment els joves que freqüenten les escoles de Kàrpov a Rússia. Faran de tres a cinc hores de curs diari a més de la participació als tornejos. També els oferirem de participar a activitats lúdiques.

Per Jean-Michel Péchiné.

Traducció de Jordi Álvarez.

Kàrpov a Platja d'Aro amb joves valors de la seva escola. Foto: David Llada. 

Dissabte 27 d'abril, va començar a l'Hotel Aromar de Platja d'Aro el VIIè Campionat gironí d'escacs actius organitzat per la Federació i el Club d'escacs local, pel sistema suís a vuit voltes i a un ritme de deu minuts més tres segons d'increment per jugada. Arbitrat per l'Àrbitre Internacional Carlos Salgado, el torneig va aplegar 56 jugadors, set d'ells Mestres Catalans.

També hi eren els quatre guanyadors de la sisena edició, MC Emili Colls (CE Figueres), Luis Antonio Terry (CE Olot), Francesc Xavier Saurina (CE Gerunda) i Arnau Clot (CE Santa Eugènia), els dos darrers empatats al tercer lloc. La sala de joc reunia unes condicions excel·lents per jugar a escacs, amb espai, taules i cadires engalanades i unes vistes al mar ben recomfortants.

A la tercera ronda es van començar a enfrontar els jugadors més forts i ben bé fins a la darrera volta no hi va haver un campió, el Mestre Català Guillem Salagran del Club d'Escacs Gerunda, que va fer set punts de vuit possibles, perdent només una partida contra l'Arnau Clot.

El segon i tercer lloc van ser, respectivament, per Luis Antonio Terry del Club d'Escacs Olot i per Jordi Álvarez del Club d'Escacs Platja d'Aro, després d'un ràpid empat entre tots dos a la taula 1 a l'espera del resultat de la partida MC Salagran-MC Triadú. El campió de la darrera edició, MC Emili Colls, va ser quart, i comptant que la competició tot just acaba d'arrencar, torna a ser un ferm candidat al títol.

L'anècdota de la jornada va ser l'entrega a l'Emili Colls d'un garrot amb la inscripció “Cuidado que muerdo”, una idea del MC Joan Fluvià del Club d'Escacs Tordera que consisteix a anar lliurant el garrot de campió a campió. (El vídeo el trobareu a Facebook, a la pàgina del Club d'Escacs Platja d'Aro).

Per a més informació sobre el torneig: Chess Results

El proper torneig es jugarà a Blanes i a hores d'ara hi ha una bona colla de jugadors apuntats.

*Partides jugades

L'ascens històric del Club d'Escacs Platja d'Aro a la Primera Divisió de la Lliga Catalana d'escacs, ens ha ofert tot de números per poder analitzar. Hem hagut de jugar 110 partides per aconseguir l'ascens: n'hem guanyades 52, n'hem empatat 27 i n'hem perdut 31, el que fa un total de 65,50 punts, el 59,54% del total. Fins a 18 jugadors hem contribuït a l'èxit esportiu i només tres han acabat perdent Elo català. Dels que n'han guanyat, cal descatar el Mestre Internacional Jorge Bobadilla i la Naruna Chan. En Jorge ha aconseguit una performance espectacular que l'ha fet guanyar 117,90 punts d'Elo català, perdent només una partida per un desafortunat incident, per haver arribat només un minut tard al control de temps. De les sis partides que ha jugat la Naruna, també només n'ha perdut una, al darrer matx, que no va suposar cap entrebanc per aconseguir la victòria. En l'històric del club, sempre que la Naruna ha jugat, l'equip ha acabat guanyant. En Manel Castellanos és qui més Elo ha perdut tot i que de partides només n'ha perdudes dues i n'ha empatat sis. De ben segur que ha acusat la inactivitat després d'anys sense competir però també el fet d'haver defensat escaquers del davant, que ha estat un repte que l'ha posat de seguida al dia. També n'ha perdut Vladimir Volkov, però la seva feina tant durant els matxos, controlant el transcurs de les partides, com, sobretot, el constant treball a la cuina del club perquè tot vagi com una seda, amb la col·laboració de Jordi Díaz i Carlos Salgado, l'ha fet guanyar molt i molt d'Elo. El reforç puntual als primers escaquers de la connexió moscovita ha estat fonamental per aconseguir l'èxit. Tant el Gran Mestre Pavel Potapov com el Mestre Internacional Alexandre Gutenev, han jugat dues partides en moments claus, amb victòria. Per la història quedarà el primer enfrontament entre dos Grans Mestres a la Segons Divisió catalana, entre Potapov i el banyolí d'origen georgià Levan Aroshidze, amb victòria decisiva del rus per empatar el matx contra el líder de la categoria, el CE Banyoles, que finalment va aconseguir l'ascens directe. També han contribuït a l'èxit final el tàndem format pel Mestre FIDE Gennady Kozlov i Stanislav Romanov, ambdós amants del joc ràpid i astut, que sovint ens tenen amb l'ai al cor, però que mostren una efectivitat imprescindible. Els primers escaquers, els més difícils, com hem vist han estat molt sòlids i han puntuat per sobre de la resta de l'equip. També és el cas del Mestre FIDE Carlos Salgado, qui a part de la intensa feina a la cuina, ha defensat el seu escaquer amb resultats notables, essent decisiu al matx final per aconseguir l'ascens, junt amb el Mestre Català Didier Fernández. Per un canvi laboral, Didier es va veure obligat a plegar de la competició però va fer mans i mànigues per disputar el matx més important, aconseguint una posició final avantatjosa que també va ajudar al company Salgado, assegut a la taula del costat, a prendre les millors decisions en la seva partida. Al final, tots dos van guanyar.

De la connexió moscovita també cal destacar Yaroslav Gnydka, qui amb tres partides i dues de guanyades, també va donar una empenta a l'equip en moments clau. A la connexió local, a part de Salgado i Castellanos, estàvem tot una colla d'obrers defensant els escaquers més baixos que al capdavall puntuen igual que els primers. En el meu cas, he fet campionats més bons però vaig ser l'únic que va jugar totes les rondes i a més vaig estar també a la cuina escrivint gairebé totes les cròniques dels partits. Al següent, escaquer, Jordi Díaz, a part de la feina a la cuina, va puntuar sobretot a les primeres rondes, quan ens calia tenir il·lusió per creure que l'ascens era possible. En el capítol de sincers agraïments per tot el que han fet per l'equip, hi tenim en Juan Sánchez i en Josep Font, perquè durant la competició ambdós van haver de lluitar contra problemes greus de salut, tant personals com de familiars ben propers, i tot i així van mantenir el compromís. En el cas d'en Josep, la seva victòria a casa del CE Comtal a la primera volta de la Promoció, va ser la que ens va fer passar a la ronda següent, després de prendre decisions valentes i encertades en un final de dames. Les baixes en algunes rondes van ser cobertes per jugadors que sempre estaven disponibles per donar un cop de mà, com en Pablo Armenta, qui competint amb jugadors amb molt més Elo va aconseguir puntuar per sobre de les expectatives, fet que l'ha dut a tenir més de 1900 punts d'Elo per primer cop. També en Joan Díaz va cobrir suplències i va ser l'heroi de la jornada a la darrera volta de la lliga regular, ja que el seu empat contra un rival molt superior en Elo va significar el 5 a 5 contra el CE Gerunda B. Per últim, l'Ivan Volkov ens va ajudar en la ronda que ens feia anar a Granollers amb una baixa que ell va cobrir. Hem estat divuit jugadors que hem fet pinya per empènyer l'equip cap endavant, superant les adversitats que se'ns han presentat, i tots i cadascun hem estat cabdals per la consecució de l'ascens. Mentre a la cuina ja han començat a treballar per preparar la temporada vinent, en breu celebrarem l'ascens amb un bon i merescut sopar.

L'any 1974, el Barça de futbol va tirar la casa per la finestra per llogar un gran geni, l'holandès Johan Cruyff, mestre de mestres. Al mateix equip van contractar el que ell anomenava “peloteros”, gent d'ofici, obedients a les instruccions de l'entrenador i fidels a l'equip. Un d'ells era el peruà Hugo “Cholo” Sotil qui quan el Barça va guanyar la Lliga després de catorze anys de sequera, va trucar a la seva mare i es va inventar un verb que va fer fortuna: “¡Mamá, campeonamos!”. Després d'aconseguir l'ascens a la Primera Divisió per primer cop a la història del Club d'Escacs Platja d'Aro, m'ha revingut aquella anècdota al cap perquè el nostre equip és plagat de “peloteros”, i amb algun Cruyff, en el benentès que el geni i la bogeria sempre són ben a prop.

Però anem a pams. Després de la lliga regular, havíem superat la primera fase contra el CE Comtal i el sorteig ens havia somrigut perquè després havíem evitat el totpoderós CE Sitges. Entre setmana calia fer càbales per trobar la millor alineació possible. Del CE La Lira, el nostre rival, ens preocupava tot. Podien presentar un molt bon equip, compensat de dalt a baix, el que no havien presentat en tota la temporada. Per darrere, res no podíem fer però sí que teníem opcions per davant. Per exemple, el GM Potapov per parar el seu número 1, el gran MC Jorge Iglesias. O millor confiar amb el geni del MF Gennady Kozlov? La primera opció ens obligava a prescindir del puntal de l'equip, el MI Jorge Bobadilla, pel reglament, que té un màxim d'extracomunitaris que es poden alinear. Així que es va triar en Kozlov, el nostre Cruyff, geni o boig. Retornava el MC Didier, després de negociar amb el seu jefe, que molt amablement ens el va deixar tot el matí. També comptàvem amb en Juan Sánchez, ara que sortosament la seva dona ha escapat d'un ensurt de salut. La resta, els “peloteros” habituals. I sí, el CE La Lira se'ns ha presentat amb tot un senyor equip, per salvar la temporada.

Ben d'hora i després de jugar gairebé al toc, l'altre Cruyff de l'equip, Stanislav Romanov (6) rebutjava la repetició de jugades que li havia ofert el seu rival, per caure en una posició que l'obligava a plegar. Al costat, Manel Castellanos (5) jugava amb confiança contra una Nimzo-india, fins a firmar l'empat. De bon principi, ningú hagués apostat un cèntim per la meva partida (7) perquè a la jugada 10 ja m'havia deixat un peó. Em quedava invocar la tesi del GM australià Rogers, qui defensava la teoria de la infinita resistència: si en una posició perduda fas sempre la millor jugada, mai no pots perdre. Treient suc a les eines que tenia i, sobretot, traspassant al meu rival la presa de decisions per castigar el rellotge (Cal canviar dames? Es pot guanyar amb alfils de diferent color? Conservem les torres? M'he d'activar?), vam arribar a aquesta posició:

Aquí vaig jugar 22.Ac7, plantejant un altre dilema: cal triar la passiva Tf8 o la pseudo-activa Td5? De totes les peces que apunten a d5, la torre és el pitjor hoste. Després de 22... Td5 23. Ae5, a6 24. Txc8+, Cxc8, tocava demanar a la torre de d5 on volia anar després de 25. Ac4. Després de Ta5, tinc el pla Cd2-Cc4 i la torre cau. I amb la torre, també els peons negres del flanc de dama. Així aconseguíem la primera victòria, igualant el matx. Tot seguit, MF Kozlov (1), ens feia de Cruyff derrotant Iglesias. Però Naruna (9), perdia en una posició on sabem que se sent molt a gust, potser per evitar l'empat. Així es tornava a igualar el matx. Jordi Díaz (8) va aconseguir un bon final, amb un alfil bo contra un cavall i peons en ambdós flancs, després d'una obertura força incòmode, i amb bon criteri va decidir d'acceptar l'empat abans que entrar en laberints. La partida d'en Juan Sánchez (10) era molt difícil d'interpretar des de fora: uns el donaven guanyador, d'altres no i encara n'hi havia que pronosticaven l'empat. Al final va acabar perdent, posant el marcador 3-4 en contra quan quedaven tres partides en joc. El MI Jorge Bobadilla (2) tenia una posició d'empat on res no s'hi podia rascar, així que tot el pes del matx queia a la mateixa taula, on jugaven MF Carlos Salgado (3) i MC Didier Fernández (4). Amb blanques, Salgado va proposar l'empat per repetició de jugades, comptant que Didier havia de guanyar:

Però el seu rival, després de consultar amb l'equip, va declinar la repetició de jugades. De fet, l'empat a 5 ens afavoria, pel desempat dit holandès. La continuació és una obra de maestria i tot i que Didier ja havia guanyat, Salgado va seguir jugant fins a guanyar. El final de la partida d'en Didier, amb negres, és aquest: 

Didier tenia un peó de més, central, i era questió de temps que pogués envair un flanc o l'altre. A quarts de tres, signàvem el definitiu 5,5 a 4,5.

Tot plegat, una temporada extraordinària, amb cruyffs i peloteros, amb ensurts de tota mena però un esperit d'equip molt i molt fort. Ja som de Primera!

Per Jordi Alvarez